La redacció de la revista 17190univerSALT em demana (gràcies!) quatre línies sobre els inicis de l’Emissora Pública Metropolitana del Gironès. Ràdio Salt, tal com es recull en aquestes pàgines [17190univerSALT, núm. 06]  fa -el 3 de març- 30 anys del seu naixement oficial, si bé és cert que en període de proves ja feia unes setmanes que ocupava les ones hertzianes de la cúpula celeste saltenca. Aquella data de 1984 coincidia amb el primer aniversari de la recuperació de la independència municipal de la vila: era el dia ideal per “trencar” el dial pel 103 de la freqüència modulada. Utilitzàvem el verb “trencar”, per comptes del correcte “sintonitzar”, per fer-nos notar.

Així ho cantava el jingle (la falca d’autopublicitat de l’emissora): “Trenca Ràdio Salt, al 103 del teu dial”. La tonada d’aquella falca de ràdio la va compondre el meu germà Xavier Mesquita, trompeta dels Setson, mà a mà amb Josep Sergi Capdevila. Sí, el que després coneixeríem com a Sergio Dalma hi posava la veu trencada que el caracteritza en aquell jingle. Tot de gratis!

La publicitat de Ràdio Salt en la premsa local sobre paper (la digital, ni la somiàvem) que es trobava a la secció de ràdio i televisió d’aquells primers anys copiava (plagiava, millor dit) el número 103 de l’etiqueta d’una coneguda marca de conyac de l’època (no sé si encara es destil·la) i n’afegíem les sigles FM i el “trenca Ràdio Salt”, que alguna polèmica va suscitar.

Les lleis estatals i autonòmiques que afectaven a l’espai radiofònic havien relegat les emissores municipals la banda alta, així que per trobar una ràdio local havies de situar l’agulla vermella del teu aparell transistor analògic a l’extrem de la dreta (del 100 i pico en endavant); les emissores comercials s’havien reservat la zona central de les freqüències, on l’oïdor navega habitualment. Però una nova regulació va protegir -també- aquesta banda a les comunicacions aèries i aquelles poblacions que tenien un aeroport a prop se’ls va adjudicar un nou punt en la FM. Ràdio Salt va tenir sort i se la va “reubicar” en el definitiu 97.7 que tots coneixeu. A tocar de Ràdio-3, prop de la SER-Girona… al bell mig del teu dial.

Sóc conscient que no he citat cap nom (més enllà del meu germà -la família és la família- i en Dalma) d’aquells primers col·laboradors i col·laboradores, alguns dels quals encara ens acompanyen a la sintonia de Ràdio Salt o a d’altres emissores, ni dels amics i amigues que han fet el salt al cel del llunyà i enyorat País de la Ràdio per muntar l’emissora definitiva… però el que sí que puc escriure, amb orgull de jove fanàtic de la ràdio a l’engròs, que van ser cinc anys plens de vivències, energia, trempera i aprenentatge… l’equip (persones, veïns, amics, entitats, alcalde) que vàrem fer possible aquella iniciàtica aventura a major glòria de Guillem Marconi. I va ser fantàstic!

Ara fa pocs dies, l’escriptor Jordi Arbonès Nif -present en aquella primera ràdio- escrivia en eldimoni.com: “Alguns, van festejar amb l’undreground de la cèntrica Ràdio Salt (1984), dir i fer substancioses bestieses i a aprendre a escriure, uns altres, a treballar als diaris i, també, a entrar en la vida nòmada dels okupes, hi va haver músics com en Joan Cardona i, molts d’altres, que, van endegar una aventura musical de llarg recorregut -bastint un perdurable imaginari. Al cap i a la fi, en la Girona/Salt dels vuitanta/noranta hi havia el ferment artístic d’una nova generació que es volia fer sentir.”

Tota la resta ho trobareu als Marconi a Salt, a La Farga… i avui, aquí, a 17190univerSALT.
Llarga vida a la comunicació local!

Manel Mesquita
Director-Gerent de l’emissora pública metropolitana Ràdio Salt (1984-1989)
Editor d’eldimoni.com [periòdic-e] de Santa Eugènia de Ter
[text publicat al núm. 06 de la revista 17190univerSALT que trobareu als estancs de la vila veïna de Salt, al preu d’1,5€]