Estava acabant de polir a tota velocitat (sempre vaig a darrera hora, com amb el pessebre!) la falla que anualment cremo en la intimitat per Sant Josep quan m’assabento per la premsa de l’endemà el que l’alcaldessa de Girona ha dit públicament coincidint amb el seu primer aniversari com a presidenta del consistori. La fressa brutal (riu-te’n, de les campanes) que fa la mascletà privada que cada matí em lleva en una setmana gran com la que finalitza avui em fa impossible escoltar amb atenció tot el que es diu al meu voltant i em veig obligat a llegir: atordiment es diu. Olor de pólvora.

Concretament, va ser justament ahir mateix -de 2016- quan es va celebrar el ple extraordinari per investir-la com a nova alcaldessa, després dels tres breus mandats de tres edils del seu mateix partit, quan el primer batlle indepe de la ciutat va ser cridat a més altes responsabilitats honorables: la història local, així, recollirà que la capital gironina, fins avui, en democràcia ha tingut dues alcaldies socialistes i cinc de convergents. Olor de remuntada.

Pàgina sencera i mitja a aquest diari [El Punt Avui] més altres pàgines a altres mitjans han recollit a bastament el dit a l’auditori de La Mercè. La tecnologia digital em permet obrir a la pantalla del meu ordinador les pàgines de la informació. Fer un “cercar”. Escriure un nom. I veure que s’ha dit al respecte o si no s’ha dit res, ni s’ha esmentat. Qui no té feina, ni gat, el dimoni li’n mana. Olor d’avorriment.

Aquesta és l’estadística casolana, prèvia a la cremà. Pel que fa a la cerca “Adif” i les obres del Parc Central, l’Ajuntament continuarà “ferm” en la defensa dels interessos de la ciutat. La cerca “barri de Sant Narcís” només dóna una cita: La Volta; i no esmenta pas res l’anunciat recentment pla integral per a aquest barri històric. Passa el mateix si a la cerca hi poses “Pedreres”, cap troballa, de cap pla. Si el que hi preguntes és “Santa Eugènia” (de “Can Gibert”, ni parlar-ne), l’única resposta és “espai de referència en productes ecològics i de Km. 0”, ai, ai, ai! Les cerques “Mas Ramada” o “Parc Científic” no en donen tampoc cap resultat, malgrat estar-hi a tocar. El Barri Vell, el Mercadal i l’Eixample, la Devesa, el Modern i la Casa Pastors, sí que el trobes; sempre te’ls trobes! Olor d’essència.

L’opció de llegir entre línies, abans molt valorada en els discursos preparats amb prou antelació, havien donat al llarg de la història universal del periodisme grans vaticanòlegs o kremlinòlegs que es vantaven de conèixer les interioritats de tal o qual poder; ara que el 2.0 ens ha fet transparents per nassos ja no calen madrenòlegs. Olor de primavera.