Escriptor d’èxit inqüestionable. Qui no recorda els seus èxits? Resulta que, malgrat el talent, remunta una altra qüestió: ha de pagar allò que se li ha concedit. La vida és un basar plena de negociacions i, cadascú compra o ven a partir del mercat i del futur. Home de pau, espera el moment precís per acusar, després i quan s’ha investit a Quim Torra, s’apunta al mainestream que implica que tots els republicans som nazis, xenòfobs i supremacistes. Cercas sap que res no és veritat, tot i això segueix el discurs de la dreta i xenòfoba espanyola que el situa amb l’ultra-dreta; el PSOE és de dreta encara que Cercas no ho cregui. Encara viu a dins de l’horror de La Transición. Se la va creure. Ara capgira el mitjó i això, és ser miserable. El PSOE, encara que vulgui ser el partit més nacionalista espanyol se li ha covat l’arrós. Tothom vol guanyar a Espanya atacant als catalans. Per guanyar a Espanya s’ha de menystenir-nos. És comença a valorar la qüestió subjectiva de qui és o no és miserable. Cercas prefereix la pau dels morts i la del presos política engarjolats.

Des del meu punt de vista, és un escriptor que, en bona part ha jugat i, amb seny, a reinterpretar la història espanyola -una medalla, sisplau!- Fa anys que ha pres bàndol. Revisionista de qualitat i a favor de la monarquia. Un progre d’esquerres que, com tota la bandada del PSOE, defensa la monarquia. Líquids que es comuniquen. A Catalunya i, amb bon o mal encert, es defensa la República. De la República, ni els socialistes ni els comunistes espanyols mai no en diuen res. Cercas ataca a Catalunya quan menysté una realitat. Mai no ha estat una persona revolucionària, ha aprés a partir del pragmatisme, d’allò que ha guanyat i ser coherent amb el partit que ha defensat. Cercas creu que els catalans que defensem la República som rústics, plebs malgirbada i sense criteri que no hem entès que la modernitat a Espanya la va portar Franco i els borbons.

Alguns dels seus escrits directament reivindiquen la monarquia. Un bé mal entès per mota gent. Ara mateix i de cop, hi ha articulistes catalans que, aprofitant els horrorosos articles del president Quim Torra, s’apunten a la idea que la imaginada República catalana és una idea del Ku Klux Klan. L’ou de la serp que Cercas veu com ha rebentat gràcies a qui mana qui el cova en realitat és Vox, PP, Cs, el PSOE, i a tots els que segueixen a la bèstia. Cercas, diu que els republicans catalans som el pitjor del món conegut. Propagada anticatalana per vendre.

Cercas, atura’t un moment a pensar i explica’t perquè, el teu partit va de la mà amb antics espècimens de Unió i amb gent la dreta i perquè Miquel Iceta es fa fotos amb l’extrema dreta. Cada dia ets més sectari i mostres, amb els teus escrits, una ràbia desmesurada en contra de qui havies sigut, no mates al pare, et mates a tu mateix, possiblement ets insadollable en contra dels catalans que et vam conèixer. Ras i curt has esdevingut un fantasma vulgar. No facis cas dels afalacs. Durant la vida, les fantasmagories dels revinguts comporten malastrugança. Les voltes del temps impliquen veritats. Una i concreta, Cercas, a més de ser un personatge roí, t’has vestit amb l’excel·lent capa de la misèria exquisida.

Salut.