S’ha gastat la ciutat de Girona un milió d’euros a adequar la casa Masó del carrer de les Ballesteries (de diferents entitats, sí, sí, però amb diners de tots) per convertir-la en una casa-museu. Ni la restauració, ni el concepte (“aturar el temps en un moment de la nostra història”) semblen històricament i estèticament discutibles. Ho és, en canvi, al meu parer, l’enaltiment de la burgesia gironina que s’hi fa, el luxe que s’hi mostra, els diners esmerçats i la certesa que la història l’escriuen els poderosos i prou. Per a més inri, cada gironí de carrer que vulgui visitar una casa que hem pagat entre tots haurà d’abonar 5 € de la seva butxaca per visita. El mateix que val veure la Catedral, el claustre, el tresor i el tapís de la Creació. Estupend.

Per als qui de seguida vulguin carregar les tintes sobre l’actual Ajuntament, cal apuntar que el conveni el va signar l’alcaldessa Anna Pagans l’any 2006 en nom del tripartit. L’immoble fou taxat per l’alcaldessa Pagans en 2.535.390 € i els béns mobles, en 915.000. L’import total de la cessió dels propietaris a la ciutat ha estat de 3.450.390 €. La contrapartida és un sou vitalici per als propietaris de 4.000 € al mes, amén del dret d’habitatge vitalici en la planta superior de l’edifici. A hores d’ara, és possible que la ciutat ja s’hagi gastat un milió dos-cents mil euros en la casa-museu.

La casa em sembla magnífica i els inquilins, entranyables, però no puc estar-me de discrepar del valor cultural d’un immoble buit, en temps que la gent s’està quedant sense sostre… Com quan l’Església va invertir una fortuna per a la restauració de Casa Carles (el Vaticanet), com quan es va perpetrar a cop de talonari el lletgíssim vitrall nord de la Catedral… La cultura és del poble; la cultureta, en canvi, d’uns pocs.

Qui visitarà la casa Masó? Es faran visites guiades per a les famílies de Germans Sàbat, de Santa Eugènia i de la Vila-roja, o estem parlant dels mateixos cercles de sempre? Apa, que els agradarà als joves que no tenen pis i als no tan joves que l’estan perdent veure una casa tan gran i tan confortable dedicada als records i als fantasmes!
És clar que molt més trist és que el mateix govern socialista/tripartit de la ciutat es gastés un altre milió d’euros al xalet Tarrús del carrer de la Rutlla, per exposar-hi el nyap que s’hi exposa. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines