A Ángulo de la ciudad, llibre que recull part dels articles diaris de Gerión, periodista de Los Sitios, hi figura un epíleg en forma de preguntes-respostes del propi autor:

“- ¿Cómo se las arregla, señor Gerión, cuando no sabe de qué escribir?
– Hombre, amigo, ahí está nuestro secreto. Hay que saber tomar la ocasión por un pelo, pues aunque la ocasión la pinten calva, siempre queda algún pelo a que agarrarse.
– Pero un pelo es muy poca cosa.
– En verdad, es muy poca cosa. Pero cuando se tiene el pelo, entonces ya no es tan difícil trabajarlo con una discreta ondulación. Nuestro secreto consiste precisamente en eso: en no seguir nunca la línea recta. El cronista de las cosas intrascendentes…”

Bé, jo que em considero cronista irreverent, confesso que a vegades em costa trobar el fil que tan bé diu Gerión. I potser més per no seguir cap tipus de línia…

Aquesta setmana, la primera de l’any, tot llegint el diari, m’assabento del que potser… estirant del fil… surti el meu escrit. “Als peus de la Catedral vam trobar-hi a l’hora de les 12 campanades, una parella de novaiorquesos que van explicar, des de la primera vegada que havien visitat Girona, somniaven passar el Cap d’Any als peus de la mola catedralícia” … i estirant del fil, vull dir, llegint aquest primer periòdic de l’any, m’assabento que l’Ajuntament va posar altaveus per tal de sentir bé les campanes. Home!, bona pensada per part dels de la Casa de la Ciutat. Bravo! Jo, la veritat, no em vaig moure de casa, molest pels dos últims consecutius anys en que les campanes, el seu so, no les sentíem per res, els reunits a la plaça dels Apòstols…

I vaig veure, fidel com sempre a la “televisión de todos”, o sigui TVE1, la retransmissió de les cèlebres campanades del rellotge de la Puerta del Sol madrilenya. En cap moment se’m va ocórrer fer zàping per passar-me a TV3, que feia la seva pròpia connexió amb el monestir ripollès (La Bíblia al cor de Catalunya, segons Mossèn Cinto Verdaguer). No tinc res en contra, molt al contrari, de l’estimada vila de Ripoll, però tal com apunta la nota periodística de la mateixa edició de la premsa i que jo subscric: “TV3 sempre ha triat escenaris religiosos per a aquest acte”. El que passa, és que cada dia hi ha més descreguts… o també irreverents?… respecte s’ha de tenir amb tots, suportant-nos uns als altres. I si enguany, als pessebres, no hi ha hagut bou ni mula, ni estrella d’Orient, ni tampoc els tres Reis… no passa res. O igual sou tradicionalistes i no n’heu fet cas del Sant Pare?… Vosaltres mateixos!

I així, sense voler, estirant del fil, i no en una línia no massa recta… entre campanades, televisions i pessebres ha sortit el que llegiu.

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com