Em consta que als col·legis religiosos gironins, per exemple els hermanos maristas, a principis del segle passat feien escriure al seus alumnes una frase a l’encerado, aquesta: “Buen porte y buenos modales abren puertas principales”. El seu alumnat -suposo- aprenia una lliçó de moral, al mateix temps que podien intuir una bona obertura a la vida laboral.

Sobre la qüestió moral, jo mateix podria corroborar quelcom als anys 60. Les entitats bancàries catalogaven la qualitat moral dels seus clients. Insuficient, s’ha de dir tot, al moment de sol·licitar un crèdit o semblant producte bancari, tot i que ajudava la seva moralitat.

Tornant al principi, d’urbanitat. Jo interpreto per “bona educació” els següents exemples: respectar la dreta quan camines per la teva vorera, donar preferència a persones amb dificultats físiques… o no parar-se a xerrar en un pas zebra. Només unes mostres.

Fa pocs dies vaig detectar la falta de educació cívica per part de dos alcaldes de prop de la capital. Lloc: davant d’un establiment de la Cort Reial de la Immortal. Ells dos, xerrant, segurament d’un culebrot que els hi és molt proper… mentre que jo que anava per la meva dreta, vaig haver de baixar de la vorera, perquè els representants municipals seguissin parlant. Aquestes són les autoritats que ens representen?… A mi, de cap manera, em vaig tornant antisistema a passos agegantats!

Com sigui que havia de parlar per ràdio d’un carrer eugenienc, el de les Agudes, vaig anar un matí a passejar-hi. Ja quasi al final del carrer, en arribar a l’encreuament amb el Col·legi Montfalgars, va coincidir amb l’hora del pati. Una pilota em va caure quasi al cap. No vaig sentir paraula alguna exclamativa demanant perdó. El que vaig fer tot seguit va ser retornar la pilota als jugadors escolars fent-la saltar per la tanca. No vaig escoltar cap mot d’agraïment, ara ni abans, com de disculpa.

Si m’acceptessin un consell els mestres de la dita escola, jo els hi donaria el següent: menys politització de la llengua i més educació cívica. Ja sé, no està de moda el segon, encara que hauria d’estar vigent.

Abans he citat un carrer, el de la Cort Reial. És l’accés al conjunt de carrerons que configura el sector antic tan evocador de la Girona eterna. Per a alguns, una de les seves cases era tota una institució. A la paret, hi ha encastada una placa no homologada que, ni alcalde ni alcaldessa últims, han gosat treure. Es pot llegir: “Avui fa 50 anys que vaig néixer en el núm. 16 d’aquest carrer… etc…” Se’m pot preguntar si em molesta la placa? No!, podria contestar, però si un acord municipal de fa anys va decidir només col·locar plaques a gent il·lustre, permetre a qualsevol ciutadà penjar la seva placa ho trobo d’una fatxenderia o millor dit, egocentrisme, total. A nivell de mantenir-la igualment quan es mira tan prim amb el color de les cadires dels bars, per posar un exemple.

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com