Algú, del meu entorn familiar, molt crític amb el que escric i com ho faig, em fa els següent avís: “sigues constructiu”.

Bé, intento fer-ho, però no me’n surto, tampoc voldria que em cataloguéssiu de cronista negatiu. En tot cas, em reafirmo en que vull ser “realista como la vida misma”.

I no sóc jo només que al llarg dels anys no ha tirat floretes precisament a la Immortal. Voleu algun exemple, som-hi! Com sigui que he volgut iniciar el nou any a la ràdio homenatjant José M. Gironella (Darnius, 1917 – Arenys de Mar, 2003), il·lustre personatge literari que quasi se’l menysprea actualment per un sector de lletraferits, jo li he dedicat un espai de Parlem de Girona* llegint íntegrament l’article de Presencia de Fires de 1965 Gerona, ciudad bombardeada. Va haver-hi dues persones que en les cartes al director, al diari Los Sitios, varen dir quelcom al seu favor, un dels quals era un noiet de disset anys que possiblement s’estrenava en el periodisme local. El seu nom: Joaquim Nadal. Hi va haver-hi un altre gironí, Josep Ministral, que entre moltes coses escrivia: “¿A dónde quiere ir una ciudad, capital del turismo, sino tiene un solo cabaret? ¡Vamos hombre! ¡Ya es hora de que alguien escriba lo que todos dicen! La vida nocturna de Gerona es comparable a la de Sória durante la Cuaresma”.

De les contestes a la premsa han passat quasi cinquanta anys. En aquests moments llegeixo que “agents de la policia municipal van advertir a clients d’un emblemàtic establiment del Barri Vell de Girona que, a causa de la nova ordenança de civilitat, no es pot beure alcohol al carrer”.

Haig de suposar que l’Ajuntament de Logroño no deu tenir aquesta mena d’ordenanza, essent permissible que en 200 metres, hi hagin 72 bars (alguns centenaris) a la seva cèntrica Calle del Laurel. Els meus ulls han vist, no fa massa, com joves i turistes no tan joves bevien a l’aire lliure en el dit carrer… i no passava res. Un ambient de caliu humà, que a la Immortal “brilla por su ausencia”, però si s’han de respectar les normes… callem tots. I consti que jo de noctàmbul, res de res!

El nou lema de Girona emociona podria suprimir-se per Girona és diferent, com ho era ja l’any 1953, quan el que va ser factòtum d’Isaac el Cec, excel·lent poeta i activista dinamitzador de la Girona de sempre… i tantes coses ciutadanes, Josep Tarrés Fontan, va convertir la dita casa en l’hotel Residència Internacional. La seva idea era muntar una residència per a estudiants. Per aquells anys 50 no va tenir cap èxit. Actualment és l’Alberg Cerverí. Voldria afegir però alguna cosa en quan a la funció de la casa, no dins el món hoteler, sinó dins el lúdic. Durant dita dècada del segle passat, les tardes dels diumenges s’hi organitzaven ballades prou animades… però fer balls en un hotel i a la levítica i provinciana Girona dels 50… va constituir tot un escàndol.

Ara, també, els edils ciutadans s’esgarrifen quan una nova discoteca vulgui anunciar-se amb uns pictogrames indecents o que la gent begui al carrer.

Girona sempre serà levítica, provinciana i -encara- emmurallada, ja que molts dels seus conciutadans enyoren encara les muralles, o millor dit, en creen de noves.

*S’emetrà el proper dimarts -8 de gener- a la Xarxa Ràdio Girona

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com