El passat dissabte -4 de febrer- va tenir lloc al Museu d’Història de la Ciutat de Girona una taula rodona sobre Moviments socials, lluita política i comunicació visual contrahegemònica en la Girona del Grup Praxis 75. Aquell mateix dia era l’efemèride de l’entrada a Girona dels Nacionals. L’exèrcit de Franco va vèncer i alliberava la ciutat de la horda marxista… El debat previst -ni fet aposta- com si fos una mofa, coincidia amb la data que abans s’havia celebrat prou a nivell oficial, com -ara- la Constitució o un Onze de Setembre.

Durant la matinal -a l’acte- varen parlar nou convidats, no partidaris dels guanyadors, precisament. Crec va ser el company Lluís Bosch Martí, del Grup Praxis 75, que va dir en el seu to característic: “No patiu, que cap diari en parlarà d’aquesta trobada avui”. Bé, al dia següent, el Diari de Girona, amb una fotografia, recollia part dels entaulats acreditant l’acte, amb un titolet/peu de foto totalment erroni. Donava com assistent a la taula rodona l’arqueòleg Eudald Carbonell, com “exmembre del PSUC”. El dit personatge havia disculpat la seva assistència al moderador del debat, el bon amic Manel Mesquita.

O sigui, encara que malament, es va escriure quelcom. Segurament el redactor del diari no es quedaria al Museu per escoltar “batalletes dels ja llunyans 70″… I així, a qui va interessar el tema? Doncs, en total a unes cinquanta persones, incloent els de la taula, és un càlcul meu. Jo hi vaig anar-hi. No podia restar a casa, tot i la fred que feia aquell matí. No calculava de cap manera trobar membres de la Girona oficial, o diguem la de conveniència… o la Girona de la cultureta. Ja hi ha altres llocs en que es prodiguen, principalment si hi ha canapès.

Mentre escoltava les dissertacions de la feina feta per tots els nou convidats, em va venir una imatge al cervell. Un 23 de febrer de 1981, al mateix lloc, no pintat com ara totalment de vermell -potser com a referent provocador- volent rememorar els anys viscuts, bastants per cert… Bé, en aquell febrer, jo anava veient la mostra homenatge a Fargnoli, el genial i mai prou valorat fotògraf, quan de sobte va entrar una veïna del mateix carrer de la Força, dient: “Al Congrés dels diputats hi ha un intent que s’acabi d’una puta vegada aquesta maleïda democràcia”. Va anar tal com us ho dic, d’aquesta forma em vaig assabentar del que es coïa a la capital d’Espanya aquells moments.

Tornant al debat, es va demanar què poden aportar, de cara al futur, els membres o exmembres dels col·lectius representats. No recordo qui ho va dir, però no em va caure malament: l’esperança, una de tantes, potser, són els joves del moviment 15-M.

I per acabar aquests crònica, us transcric del catàleg de l’exposició aquestes frases, totalment encertades, per desgràcia: “Disposem de més òrgans -premsa diària- però el debat, la sinceritat, la crítica -eines reguladores i transformadores- no respiren com caldria. Dominen la por, la inhibició, els interessos creats, la ignorància, el partidisme, la mediocritat i el egocentrisme d’alguns responsables polítics que -entre tots- hem permès que controlin, monopolitzin, limitin i empobreixin la vida cultural gironina”.

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com i d’OndaCero a Girona amb el programa setmanal Memòries de ciutat, els dilluns -en directe- al 98.9 FM del dial