De dictadura a democràcia. Aquestes fotos que podeu veure són la mar d’eloqüents. No és que, particularment, jo combregui amb aquests respectius qualificatius. Ni abans, ni ara. Enteneu-me: no em sentia immers abans en dictadura, com tampoc ara en democràcia. El que sí que copso avui és que tothom està emprenyat.

Si aneu a internet i a Google demaneu “diario de las buenas noticias” us en sortirà un a on hi trobareu aquest lema que no té desperdici: “Comienza el día con una sonrisa y verás lo divertido que es ir por ahí desentonando con todo el mundo”. És el que us deia, tothom indignat… i no criticaré mai els indignats, col·lectiu del qual jo he estat un fervent seguidor.

Passem a l’única temàtica d’avui: la violència que apareix als titulars d’un diari i d’una sola edició recent.

Crònica negra gironina

1. “Els mossos deixen almenys cinc ferits en el desnonament d’una família de Salt”. Parlant de desnonaments, per un moment tornem a internet a on a una web m’ha fet riure, per no plorar: una foto del palauet a on viu a estones el Rei que es dedica a matar elefants i llegir “Próximo desahucio: La Zarzuela”. Ara seria el moment, moment de tantes coses… no vull donar més idees.

2. “L’acusat de matar la dona a cops d’escombra nega que es trobés a casa”. O sigui que l’arma homicida era una escombra. Va morir, després de fotre-li diversos cops a la cara, al tòrax, a l’esquena, a les cames, etc… no cal ganivet de cuina.

3. “Jutgen un jove acusat de violar i assaltar prostitutes a carreteres de l’Alt Empordà”. El jove acusat, un negre, de Gàmbia. El noi s’amagava darrera uns matolls propers a la carretera i amenaçava les dones públiques, aquest sí, amb un ganivet i les robava, després de violar-les.

4. I de robatoris, cosa freqüent a la capital, al Barri Vell, al carrer del Portal Nou. “Assalten dues germanes per robar-les una bossa”. Ja no és notícia, un fet, per desgràcia quasi a diari, no només al dit barri, sinó a tota la ciutat.

Alguns lectors em poden recomanar, amb ironia sarcàstica, que vegi de la televisió, la cadena Telecinco i el seu telediari, el de Piqueras, un presentador, per a mi, formidable i molt professional. Potser ho farien amb el noble propòsit d’imitar-lo… en quant a l’alt grau de morbositat que demostra… no cal que m’ho recomanin, és que senzillament el veig. I com diuen els castizos… “algo se pega”.

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com