El passat dissabte -12 de maig- va ser el dia d’obertura de l’exposició floral gironina. A les 11 del matí, la campana catedralícia -la Beneta o el Bombo- va donar les seves batallades puntualment. Si els últims anys, l’antic ajuntament, ens tenia acostumats a puntualitat britànica, els d’ara, tot sigui dit en honor a la veritat, no la varen tenir. Deu minuts, rellotge en mà, varem haver d’esperar els que estàvem davant de l’escalinata de la Catedral per escoltar unes paraules donant el toc de sortida per així poder anar a visitar el diversos llocs ornamentats. Bé, m’agrada el lema trobat, ja fa uns anys, de Temps de flors.

Si això succeïa al matí amb olor de multitud, a les 6 de la tarda, gent diversa, no multitudinàriament però sí amb molta personalitat, es reunia a la plaça de Catalunya per iniciar durant dues hores un recorregut urbà. Es tractava de la manifestació del 15-M. Em va agradar molt el cartell que duia una noia, estintolada a un dels parterres, precisament adornat amb flors, per a l’ocasió. Es podia llegir: “Temps de flors, temps de plors”. Molt encertat.

A la mani hi havia qui anava proveït de cassoles. I tots varem cridar coses com aquestes: “En diuen democràcia i no ho és!”, “Se’ns pixen a sobre i diuen que plou”, “PP i Convergència se’ns acaba la paciència!”. Particularment, em va plaure moltíssim el poder cridar ben fort: “Els polítics no ens representen”. Se’ns pot catalogar d’antisistema: d’acord.

De robatoris a llocs públics

A dos punts costers gironins hi ha hagut recentment robatoris. Ja no ens esverem de res. Potser ja ho he dit, però no hi és massa repetir-ho ara. És el que un bon amic, que parla en castellà, em diu quan el trobo pels carrers de la Immortal: “Hemos perdido nuestra capacidad de asombro”. Os fragmento els successos: han robat el canó nazi del coll de Belitres, situat entre Port Bou i Cervera; la seva instal·lació venia a ser com un museu a l’aire lliure. Una idea correcte, la col·locació del dit canó d’artilleria per tal d’homenatjar els exiliats de les dues guerres. Ah!, però algú, uns lladres se l’han endut… ves a saber a on.

L’altre robatori és prou curiós també. Es tracta d’una barana metàl·lica d’un passeig de l’Estartit, el del Molinet. Aquests lladres s’han emportat el material a cops de martell o de mall.

I del mall, permeteu que acabi aquesta crònica, cantant. És per allò de “qui canta el seu mal espanta”. És part d’un duet, la part d’Eloi que canta a Francina, protagonistes de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra: “Forjador, bon forjador, si poguessis dur a l’enclusa el cor de l’enamorada quina feina més aimada poder forjar el seu cor, amb quin delit posaries el seu cor que ara és de neu dins la fornal i el faries a cops de mall i a gust teu…”

Just!, a cops -potser- de mall i a gust dels lladregots.

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com