Permeteu-me fiqui cullerada en el tema estrella d’aquestes setmanes: la monarquia. Ja vaig deixar ben clar –en una crònica anterior– de l’acceptació dels que teníem l’edat que ara tenen els joves del 15-M. Franco va anomenar com a successor seu un Borbó. No va tenir lloc cap referèndum. Ara, alguns diuen que és l’hora… No sé si paga la pena; quan una institució familiar així es veu implicada en corrupcions de tipus econòmic per un dels gendres reials, mentre un dels altres permet a un seu fill de catorze anys portar arma de foc… i quan l’avi, el nostre Rei, se’n va de cacera d’elefants a Botswana… ja molta gent clama per la república, la que seria la III República Espanyola… Altres, dins l’Ajuntament de Girona, demanen la retirada del retrat reial, dient que la monarquia és una institució anacrònica. D’acord!

De banderes

A Palafrugell han demanat retirar la bandera espanyola del balcó de l’Ajuntament. Durant l’estada madrilenya de 1931 del gran Josep Pla, tot sopant amb gent política (no dels mediocres d’ara), un dels entaulats va parlar del gran amic de Pla, el pescador Hermós, inquirint al llavors periodista ¿quines idees polítiques li sembla que deu tenir?, fa cara de republicà, no ho veu així? Pla va contestar: “No crec que sigui un home afectat per cap apriorisme enravenat. És un esperit senzill espontani i fresc. Sospito que està d’acord amb l’epístola de Sant Pau, ‘per les seves obres els coneixereu'”. Tot seguit, el contertulià va amorosir la seva pregunta confirmant: “Home, ho dic perquè com Palafrugell és més aviat republicà…”. Amb qui parlava el jove periodista era de dretes.

De república

Intentaré donar unes pinzellades històriques de dos personatges que varen viure la proclamació de las dues repúbliques. La primera, Joan Maragall: un home que no va ser separatista, que en paraules de Pla, era “un unitari de tipus separat, és a dir, el que a tot arreu del món se’n diria un federalista… o si voleu, un federal ibèric”. Crec, no anava desencaminat el poeta català.

Ara fa justament vuitanta-un anys de la proclamació de la II República Espanyola. La meva segona pinzellada, del filòsof Pujols. I d’ell se’n parla ara commemorant el cinquantenari de la seva mort (1962); prefereixo celebrar, de tots els grans personatges, el seu naixement i números rodons també; seria el seu 130è aniversari (1882). Una vegada més faré cas de Pla quan ens explica: “La República va ser proclamada i Pujols filosòficament era republicà, perquè creia que la república era la forma més modèlica i clàssica de les formes de governar… però va entrar en contradiccions, era un conservador perquè no era un foll -tothom és conservador d’una cosa o altra- els uns d’una cosa i els altres de la contrària…. i ho era perquè tenia terres, tenia vinyes donades a parcers… en fi, que Pujols era un contrari raonat del comunisme, que considerava aberrant a la naturalesa humana.”

Rés més per avui

Contempleu la foto adjunta, l’arribada a la plaça del Vi dels Borbons, el 20 de febrer de 1976. De radicals en som i molt, totes les banderes, espanyoles, ara no se’n veu cap… i per radical, dic jo, posem-hi dons la republicana. Ens ha tocat viure en aquesta època i en aquest país!

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com