Sembla ser que a Tossa de Mar, la seva alcaldessa ha fet ressorgir una idea congelada ja als esplendorosos anys 70: donar el corresponent permís per a la construcció d’un port esportiu… només que amb 400 amarradors (!)… Suposo que abans es devia guardar el projecte en algun calaix de la Casa de la vila. Ara, sembla que la representant municipal vol fer les coses bé donant la paraula als tossencs. Referèndum a la vista? “Sí o no al port”.

De construccions

Una vegada més haig de citar Josep Pla. L’homenot de Llofriu, preguntat sobre la seva opinió del perquè d’un port a Llafranc, va contestar: “El port de Llafranc serà inconcebible per cap persona de bon gust”. Quanta raó tenia. Jo afegiria: “… per cap persona de bon gust, però amb diners”. A la platja palafrugellenca, per tal d’acontentar quatre barcelonins amb el seu alt poder adquisitiu es va cometre aquest atemptat al paisatge. Poderoso caballero don dinero. No fa res que es consentís la seva construcció als anys 80 en plena democràcia…

I sobre el tema, un partit considera que el projecte és un disbarat il·legal, ja que Costes no preveu cap port esportiu… fins al 2015… i que la proposta de consulta és inviable, dons es fonamenta en un fet no legal. Ja estarem al lloro… no en va -Tossa- de sempre s’ha destacat en tants de fregaos, només en recordaré un: declarar-se “primera vila anti-taurina”… oblidant que va ser coneguda internacionalment per una pel·lícula de toros i toreros; potser fins i tot l’heu vist: Pandora y el holandés errante.

De desconstruccions

Mentrestant, Sant Feliu de Guíxols no diu res de construir sinó d’enderrocar. Es tracta d’un mur dins l’utòpic camí de ronda que aniria de Port Bou a Blanes. Una societat priva el pas lliure amb la construcció d’una paret, amb porta inclosa, que impedeix el trànsit de persones en aquest tram del dit passeig de ronda costabravenca. Ja alguns ganxons varen mostrar el seu malestar i demanda prou oportuna: “Camí públic, paret il·legal, pas lliure”, és el que varen escriure i encara es pot llegir a la paret esmentada. En fi, que si no la desconstrueix la societat privada, ho farà l’Ajuntament.

No puc oblidar-me de dir que al projecte tossenc, a banda dels amarradors, inclou un hotel de luxe i també deu xalets… que no serien ocupats (no okupats) per trinxeraires o pelacanyes, més aviat per galifardeus. Aquesta és una paraula no massa emprada a l’actualitat. Cerquem el diccionari de Pompeu Fabra el mot galifardeu: “Dit d’un home capaç de fer-ne de totes”. Més clar, l’aigua! I n’hi ha molts, de galifardeus!

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com