He pujat moltes vegades al Castell de Sant Miquel. Mai m’he preguntat si les terres que trepitjava eren gironines o celranenques.

Ara sembla ser que el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat (què llaaarg tot) ha donat per resolt un tema que venia de molt llarg, valgui la redundància. Els ajuntaments de Girona i Celrà es discutien des de 2009 la corresponent delimitació.

Ha arribat la resolució i s’ha donat la raó a Girona. D’acord. La sol·licitud de l’alcalde celranenc em sembla justa: “Demanarem al consistori gironí que accepti que les fites que delimitin els municipis quedin al mig del castell per poder compartir-lo”. Ho crec correcte.

Un altre cas que no demostra en absolut convivència pacífica és el de la sol·licitud per part d’un regidor municipal de Girona. Ha demanat el canvi del nom d’Espanya a la plaça de l’estació de la Immortal. Argumenta que “no li agrada”. Ha molta gent els passa el mateix, per desgràcia. Tot el que fa olor a espanyol els molesta. La contesta de l’alcalde gironí ha estat molt encertada: “En una hipotètica Catalunya independent caldria mantenir un bon veïnatge”. Jo afegiria conveniència-connivència. D’això en sap molt el seu partit polític.

Però penso, una vegada celebrat el tan demanat referèndum, en especial per Mas i companyia, si el resultat és el que volen, els proposaria un canvi al nomenclàtor gironí: de la “Plaça d’Espanya” que estem parlant, retolar-la com a “Plaça de l’Esperança”, per la important millora econòmica que representarà -segons els seus promotors- l’haver dit adéu a Espanya!

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com