Mira per on… la ciutat a la que des d’aquest periòdic-e intento criticar, en especial per la immortalitat dels seus ciutadans, avui haig de llançar-la una floreta, com tothom sembla fer.

Quan escric això m’alegra de tot cor que el Girona FC guanyi un partit important i pugui pujar a Primera Divisió. I es faci realitat el que vaig escriure com a negre en un llibre d’un expresident del club ciutadà. Cito textual de la pàgina 15 d’Històries de l’Immortal (2007): “Per la categoria social de la ciutat li correspondria una Primera Divisió estatal… però, pel que sigui està a Tercera o Regional… els ciutadans de la Immortal tenen un somni: pujar a Primera!” El llibre va ser portat in person als dos diaris locals i cap d’ells es va atrevir a divulgar res del mateix. Es veu que els que anem per lliure -tant socialment, políticament o culturalment- ens obliden… és igual, seguirem, si ens ho permeten els que manen.

Jo, que no entenc un borrissol de futbol em pregunto si el Girona FC puja a Primera Divisió, els culés gironins, en un hipotètic o no tant hipotètic, Girona-Barça, a quin equip aplaudirien?

I ara, anem de fogons

Jo, que sempre he estat present als pregons firals, no vaig voler anar el 2009 a escoltar el que uns germans, ja amb molt de suport nadalista llavors (i ara convergent o convenient)… ja sabeu, els que han guanyat ara el premi com a millor restaurant del món… I és que, ja llavors i encara ara, crec que hi ha una gran majoria de gironins que no es poden acostar a les portes del seu establiment… però si compten amb americans i xinesos… callo, tot sigui per Girona, la terra catalana que un filòsof va dir que un dia “ho tindríem tot pagat”… Vostè és de Girona?… passi, passi, faltaria més… és el que escric al titular d’aquesta crònica, Girona està de moda.

I com que a aquestes alçades no ens sorprèn res de res, teniu aquí fotografiat un instant de la meva visita inesperada a la plaça dels Jurats de la vella Girona. El diumenge -5 de maig- molts palets d’un empresa bordilenca s’han cremat… El que jo intentava fer era passejar per una plaça al cor del passeig Arqueològic de Girona.

Segons he deduït, el solar de la plaça d’avui havia estat ocupat per una casa, direm d’esbargiment, coneguda molt al seu temps per El Racó. Al seu lloc es va alçar un edifici amb porxos, la casa dels Jurats. S’hi accedeix a ambdues bandes per magnífiques portalades de ferro. Potser l’autor de la cremà era algun nostàlgic dels prostíbuls de la Girona pecadora?

I si voleu història, aquí hi ha una mostra sobre les Jurats: Se sap que varen tenir molta importància a partir del segle XIV. Algun historiador diu que eren sis, els membres del Jurat (diríem l’actual Ajuntament). Altres: “Eren quatre els seus membres, que formaven el Consell Municipal, que comprenia seixanta consellers. Els Jurats decidien tots els assumptes de la ciutat”. Més o menys com ara amb els partits polítics… i la seva corrupció corresponent.

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com