Fa pocs dies vaig parlar amb una meva cosina. La vaig trobar una mica nerviosa, més del normal. Em va confessar què li passava. “Com ho farem, ara que el Papa renuncia?”, aquesta va ser la seva pregunta. I això l’angoixava tant que derivava en demostrar nerviosisme. Li vaig contestar que “ja n’hi haurà un altre”, i vaig afegir-li: “A mi no em preocupa gens ni mica”. Per tal de no ferir-la més vaig restar calladet la resta de la xerrada, iniciada per ella. Aclariré que no pertany a la secta de l’Opus Dei. Penso que encara hi ha bona gent que són de “missa diària” i que creuen el que diuen i prediquen els capellans. També afegiré que al poble de la meva família, el rector vestia sotana, tal com agradava a Josep Pla, que referint-se al rector deia: “El coneixen?… va vestit amb sotana, que és el vestit més elegant que hi ha!” I com era tan xarlatà i irònic afegia: “I si els seminaristes van tenint atacs d’erotisme i deixen el Seminari, aviat no hi haurà ningú per tocar campana a missa”… Ell es planyia, el meu pare no ho feia. “Encara hi ha llana”, seria l’expressió que repetiria l’autor dels meus dies, si ara visqués. I consti que ho deia en ple Nacional Catolicisme! Ara són pocs, missaires, segurament autèntics. Jo ja fa més de deu anys que els representants del Vaticà per aquestes terres em varen fer veure que era tot una farsa… Jo crec en Déu, no en aquesta mena de monarquia absoluta que és el Vaticà.

Posats a escriure sobre el Papa se m’acut reproduir quelcom del que he llegit recentment: “Benet XVI va decidir renunciar al papat fa un any…”. Em frego els ulls… i segueixo llegint: “… després de rebre un informe sobre sexe i corrupció al Vaticà elaborat per tres cardenals de confiança del Pontífex…”, o sigui, que el que se’ns ha fet creure que “l’home està cansat i vol plegar…”, no és veritat, el cert és que l’informe, més de 300 pàgines, conté minucioses entrevistes i investigacions a tots els treballadors de la Santa Seu. Hi ha la manifestació de que “estan tocats” per l’economia, però també pel tema homosexual dins les congregacions religioses. I jo em dic: son humans… i febles! Ah!, però el Vaticà és un món tancat, a on la democràcia no ha arribat… I hem de creure que el Papa se sent incapaç d’enfrontar-se a tanta cosa maligne acumulada d’anys i panys…

Per acabar aquesta crònica, més irreverent que mai, permeteu-me que tal com vaig deixar clar en un meu espai radiofònic d’aquest mateix mes tot historiant abusos del clero gironí del segle XVI entre concubinatge i sodomia, el clergat pecador solia ésser castigat amb uns dies de presó a les carceres episcopales Gerunde. Per sortir-ne alliberats, pagaven cent lliures barcelonines. O sigui, pagant, Sant Pere canta!

Això fa molts segles, ara per tal de redimir les penes hi ha un lloc que no és una presó sinó un convent de monjos, el de Solius. Em consta que no només algun clergue n’és habitual a l’establiment de recés, sinó feligresos una mica apenats… pels seus comportaments, que no accepta la Santa Seu!

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com