Primera relliscada

La idea de la present crònica me l’ha donat un clergue. Ja veieu, jo que sóc irreverent, haig d’estar-li agraït. Llegint al diari que un famós i mediàtic platjerenc, conegudíssim i més els últims temps per un cas lamentable, sempre motejava el diari en que col·labora el mossèn. El de la costa -despectivament- en deia “vaig a llegir El Patufet“… Puc estar-hi o no d’acord. El columnista del diari no s’està de dir que el tema del nou Papa “sembla rellisca a tanta gent”. Doncs miri, a mi em rellisca. És comprensible pel qui signa aquestes cròniques irreverents. No em relliscaria el personatge si només parlés del que li toca: la Paraula de Déu, i no es fiqués com fa sempre en política, economia etc… Zapatero a tus zapatos.

Segona relliscada

Vaig anar a la presentació del llibre La Girona pecadora. Ja vaig avançar la meva intenció d’anar-hi a la meva anterior crònica. Confesso que no em prodigo últimament gens en presentacions. Crec que molta gent hi acudeix per la copa de cava i els bons canapès que es solen donar… o ara s’ha retallat, això?… No ho sé, pobre de mi! Ni em fa cap falta… Comentaré l’acte. Dir quelcom del llibre uns minuts és correcte, ja sigui per part del seu editor, autor… però que qui ho presenti inverteixi més de trenta minuts en explicar coses personals, ho crec fora de context. Una sola excepció al seu favor quan va dir: “La ciudad es un millón de cosas”, frase original del gran home de ràdio Luís Arribas Castro. Sí, al presentador li ho va dir personalment, jo l’escoltava setmanalment a la seva emissora, la mayorcita Ràdio Barcelona… I a sobre, els postres: l’autor, llegint part literal de la seva obra… Però jo el compraré el proper dia del llibre.

Tercera relliscada

El divendres -22 de març- llegeixo al diari del qual en sóc subscriptor: el president de l’Audiència de Girona (el mateix que es queixava que a l’antic edifici hi havien rates), ara es queixa de les “deficiències” que encara s’han de resoldre. I el titular col·loca cometes a la paraula deficiències. Si llegim sabrem que s’hauran d’invertir 17.000 € en instal·lació de senyal d’àudio i imatge… etc… No es tracta de deficiències al nou local a on diuen s’imparteix justícia. Jo mai creuré en aquesta justícia, sí amb la Justícia Divina, vés per on… per més micros que col·loquin. Jo sí sé qui és deficient dins aquella casa. I ho escric sense cometes.

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com