Començaré per parlar d’un tema negatiu, al meu parer. Em dic a mi mateix, si hem vingut a aquest món només pensant negativament, val més que ens anem a l’altre, quan més aviat millor. Tot això és conseqüència d’haver llegit en una mateixa setmana, aquesta, això: el dilluns i dimecres, unes notes necrològiques d’una especialista en el tema. Una exbarista (ara que està de moda la paraula), que és feliç recordant -escrit rere escrit- a aquells botiguers/es del Barri Vell de Girona, amics i clients del seu establiment, quan se’n van. Un dia, per l’edat avançada de tots els seus recordats morts, penso pot acabar la temàtica… i, llavors què?… Em preguntareu perquè sóc tan masoca per llegir-los, també podria dir que ho és el director del diari que ho publica… I, si em miro el melic, penso… millor no em passi un dia a mi, no trobar tema per tractar a la ràdio o aquí! Un atenuant: la dona és només especialista en parlar de difunts, jo em crec ser més polivalent!

Seguim, un altre fet necrològic amb morbo total

He escrit fa temps que hi ha gent que pateix amnèsia selectiva. No és exactament el que un esquarterador, resident a Sant Pere Pescador, jutjat aquesta setmana, que no en pateix sinó que frueix de memòria selectiva. Segons he llegit, l’home sortirà beneficiat en no recordar el què va passar, quan va clavar diverses ganivetades a la seva exparella, després de barallar-s’hi… i no recorda quasi res més, dons estava cansat i va quedar dormit. De morbo, la cosa en té: va manifestar que sí que recorda la baralla… però que “volia fer desaparèixer el cos”. I per això va optar per tallar-lo a trossos… En què quedem?… Jo, que ja he reiterat en diverses ocasions el no creure en la justícia, en tants casos, en aquest tampoc.

Ni en el de la Infanta, abans imputada i ara “suspesa de la imputació”. Coses d’advocats i de l’Audiència de Palma, en aquest cas. Em consola el veure i escoltar dins El intermedio la consulta que l’equip del meu programa televisiu preferit fa a la gent del carrer, un carrer cèntric de Madrid. La pregunta: “¿Qué opinión le merece la suspensión de la imputación?” El 100% va contestar que no hi està de cap manera d’acord. Una dona, va expressar el seu malestar així: “No estoy de acuerdo para nada y voy más lejos, agradecer este suceso, para que vayamos de una p… a vez a la III República Española”. I un servidor, amb un gran respecte al passat històric espanyol, però de cara al futur immediat, també hi està d’acord totalment.

Anem pel positivisme, que ja toca

Una exposició que aconsello vegi tothom: La faràndula de Girona, al Museu d’Història de la Ciutat de Girona. És una mostra sobre els 500 anys d’imatgeria festiva gironina. No només de la Immortal, sinó també d’altres indrets ben gironins. Si s’edita un catàleg i té un preu assequible, penso comprar-lo. Llavors podré divulgar alguna cosa més que aquesta recomanació.

Aquest any, la 58a edició de l’Exposició floral de Girona

L’any passat per aquests dies i en aquest periòdic-e vaig fer el comentari d’un de Can Fanga, que li diu als gironins en to pejoratiu: “No tornaré, per no poder fer cap foto en condicions, i només veure gent i més gent, no cal que em mogui de Barcelona, ja en veig allà”. Bé, aquest any, el nostre Ajuntament ha anat a “vendre Temps de flors” a la capital d’Espanya, Madrid. Acabo fent-me una pregunta: els d’aquí seran simpàtics als madrilenys?… o serà com -també- l’any passat en que vaig sentir un altre comentari, aquest d’una olotina: “Gironins, tot bé, llàstima que només us durin vuit dies la simpatia”.

Quim Torra i Roura és veí de Santa Eugènia de Ter i col·laborador d’eldimoni.com