La gent de Pla de Ter, gent de frontissa de mena, ja ho tenim per la mà. Som perifèria gironina des de fa més de mig segle i sabem ben bé què vol dir això. I estem avesats a viure carregant aquesta creu i entrenats a trampejar les conseqüències que se’n deriven. Un servidor, però, és nouvingut a terres eugenienques i no acaba d’acomodar-se. El mateix que suposo li passa a la gent de Girona o de ciutats i viles d’arreu quan passen de ser centre a perifèria. O a perifèria de la perifèria si parlem dels ajuts governamentals relacionats amb la cooperació internacional i l’educació pel desenvolupament, per exemple.

La grossa toca sempre a Barcelona

Fa uns dies l’ACCD (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament) va fer pública la Proposta de Resolució de subvencions a projectes de cooperació al desenvolupament i d’educació per al desenvolupament per a l’any 2017. Subvencions que superen els 4.2000.000 €. Pel que fa als projectes proposats de subvencionar en l’apartat de cooperació al desenvolupament en figuren un total de 34 que reben 3.182.563,28 €: 32 d’entitats amb seu o delegació a Barcelona i els 2 restants a la perifèria del cap i casal, Sabadell i Cerdanyola del Vallès. I la mateixa tendència en relació als projectes d’educació per al desenvolupament: 22 projectes reben un total d’1.050.000 €: 20 d’entitats amb seu a Barcelona i 2 a la seva perifèria, l’Hospitalet de Llobregat i Terrassa.

El total de la convocatòria representa que d’un total de 56 projectes subvencionats amb 4.232.563,20 €, 52 els presenten entitats de Barcelona i només 4 entitats localitzades a la perifèria de Barcelona. 92,86% i 7,14% respectivament. 94,28% i 5,72% si parlem d’euros subvencionats. En aquest context els 4 projectes presentats per entitats gironines -SOARPAL d’Arbúcies i NouSol Associació Educativa de Girona amb una delegació a Santa Eugènia de Ter-, en l’apartat de cooperació al desenvolupament, i les gironines La Guerrilla Comunicacional i la Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social (Ser.Gi), en l’apartat d’educació per al desenvolupament- formen part, tots ells, de la llista de projectes proposats de desestimar atès que no han superat la puntuació mínima exigible de 60 punts. Cap ha estat a l’alçada. La perifèria de la perifèria té això, no tenim pedigrí. I disculpeu la ironia.

Una república per canviar-ho tot

«Ser perifèria, i el Principat de Catalunya també ho és, comporta assumir propostes descentralitzadores (autonomia administrativa/independència) davant d’allò que tothom reconeix com a centre de decisió.» Als aires de la descentralització: Santa Eugènia de Ter, perifèria de Girona. Manel Mesquita a el Punt Diari del 30 de març de 1983… fa 34 anys. No diem, doncs, res de nou. Res. I, per tant, a prop de casa, a Pla de Ter, o arreu del món mundial, haurem de continuar treballant perquè les diverses barcelones còmodament instal·lades des de sempre a la taula dels centres de decisió assumeixen propostes veritablement descentralitzadores. Ben segur que la República catalana ens obrirà portes ara ben tancades, ens donarà més facilitats per canviar-ho gairebé tot. I, fins i tot, potser reconegui, al marge d’inútils retòriques a l’ús, el gran capital acumulat a les perifèries en matèria de cooperació internacional, de sensibilització i d’educació en els valors de la pau, la justícia i la solidaritat. A veure…