A dos mesos de la mort d’en Joan Vendrell, Cicles Vendrell ha tancat les seves portes. La històrica botiga del carrer Santa Eugènia complia aquest any 133 anys. Oberta des del 1870 per l’oncle d’en Joan, Josep Surroca, primer en el carrer dels Mercaders; després d’un primer trasllat a la plaça del Marquès de Camps, el taller de venda i reparació de bicicletes, acabada la Guerra Civil, es va traslladar definitivament a la carretera de Santa Eugènia de Ter on Joan i la seva dona, Encarnació Rocha, sempre van atendre als seus clients com a amics.

[Reproduïm el reportatge que publicava Mou-te en Bici en el seu Butlletí del mes d’abril]

Cicles Vendrell fa 133 anys

Si fem un recorregut per la història de la bicicleta a Girona, de ben segur que parlarem del centenari taller i botiga de bicicletes Vendrell, ja que enguany compleix 133 anys de la seva inauguració. O sigui, que parlem de l’any 1870. La bicicleta aleshores «encara anava amb bolquers», com qui diu, fet que la feia ésser una gran desconeguda per molts. Per això en Josep Surroca (oncle d’en Joan Vendrell, actual propietari) va muntar el taller de venda i reparació en el carrer dels Mercaders, que en aquell temps era gairebé el centre de la ciutat.

D’aquella època, en Joan Vendrell en sap anècdotes i en conserva material (que encara avui dia fa servir a la seva botiga del carrer de Santa Eugènia), com ara els ganxos que sostenen les bicis i altres eines. Com anècdota, ens comenta que el preu d’una bicicleta de carreres en aquell temps era de 10 duros (50 ptes. 30 cèntims d’euro). Òbviament, els preus han crescut des d’aleshores, com també ha crescut la ciutat de Girona. L’Esteve Vendrell i Vendrell (cunyat d’en Josep Surroca) va aprofitar aquest creixement per fer trasllat de la botiga de bicicletes a la plaça Marquès de Camps, on hi va fer dues mudances.

Després de la Guerra Civil, i vista l’expansió que anava agafant Girona, l’Esteve Vendrell torna a canviar de local, i aquesta vegada se’n va a l’actual domicili del taller.

La misèria de la postguerra no permetia luxes, i per tant la bicicleta, pel fet d’ésser el vehicle més econòmic, era el mitjà de transport més corrent per desplaçar-se a la feina. El taller Vendrell va treballar molt dur en aquella època.

L’any 1964 mor l’Esteve, i el seu fill Joan Vendrell i Mèlich, que ja feia molt de temps que ajudava al seu pare, pren el relleu al capdavant del negoci. En Joan sempre ha portat l’establiment amb la col·laboració de la seva dona Encarnació Rocha, que a més a més és molt aficionada a la bicicleta i ha acompanyat el seu marit a moltíssimes sortides. Aquesta afició l’ha feta mereixedora de dos trofeus de la Federació Catalana de Ciclisme (de moment és l’única senyora amb aquest premi).

Segons en Joan Vendrell, la funció esportiva és el que ha mantingut amb vida aquest vehicle i establiments com el seu, ja que a partir dels anys 70 i 80, amb el “boom” del cotxe, la bicicleta va anar quedant relegada i la moto també despertà l’interès de joves i adolescents. Fins i tot en els darrers anys l’aparició de la mountain bike ha anat apartant la bici de carreres.

Com que els anys no perdonen i el nostre desgast no es pot restablir com el d’una bicicleta, en Joan i l’Encarna creuen que s’acosta el moment de delegar la seva tasca i brindar un agraïment a tots aquells que al llarg d’aquesta llarga història els han dipositat la confiança.

Nosaltres també des d’aquí volem agrair a la família Vendrell aquesta llarga lluita i esforç per tirar endavant la bicicleta. [Mou-te en Bici · 04·2003]