Quan em van proposar de fer un escrit sobre aquells anys del CEIP Montfalgars, automàticament em van passar mil històries i situacions d’aquella època pel meu cap, era finals dels 80 i primers dels 90, eren anys de lluita i reivindicació. L’objectiu era unir esforços, i des de l’APA (ara seria AMPA) col·laborar i participar amb la direcció i tot el claustre de mestres per treballar i millorar la qualitat de l’educació dels nostres fills i filles. Potser per això i per l’interès comú que ens unia, havíem arribat a ser més de trenta persones a la junta, si bé això feia que fos difícil de moure amb reunions interminables, amb formes de veure i opinions diverses, també per altra banda ens donava un gran riquesa humana i d’idees, que a l’hora de posar-les en pràctica, tothom les feia seves i hi participava creant comissions i equips de treball. Recordo activitats, mogudes, festes, extraescolars, revistes, sopars de final de curs… que sense la implicació de tots no s’haurien pogut dur a terme.

Ara, uns quants anys lluny, de vegades em trobo gent pel carrer que em saluda i em diuen que són uns d’aquells alumnes del Montfa, ara alguns tenen parella, fills, feina, o potser són a punt d’acabar uns estudis… però et saluden amb orgull, i vulguis o no, jo també me’ls miro amb satisfacció i complaença de pensar que alguna cosa devia funcionar perquè encara se’n recordin, alguna cosa devíem contribuir des de l’APA perquè aquell noi o noia ara sigui un futur en present, ple d’il·lusions i esperances que es projecta cap a un nou futur. I un somriure tendre al cor em diu que la vida passa, i al darrera avancen noves generacions a la recerca de millores pel món que ens anem passant de pares a fills.

Gràcies a tots pel vostre suport i ajut. Una abraçada en el temps.

Àngel Daban
> www.angeldaban.com
Article publicat a la revista dels 25 anys del Montfa (2009)