Cada gest públic o privat implica alguna cosa. Hi ha qui torna la Creu de Sant Jordi i es sent satisfet. Qui entén que l’objecte representa un reconeixement a una història viscuda i també, qui, després d’haver-se-la endut la retorna. A qui? A una institució intervinguda? A una finestreta? Qui mana a l’hora del retorn? […]

Hi ha un munt de catalans que som de mena tòxica i un verí criminal. Potser és veritat, allò que és clar és que el virus que ens acompanya és una qüestió tant senzilla com que som malànimes infectats pels valors de la República. L’horror en la Terra Mitjana. Els monàrquics són els saludables -s’han […]

No cal que els polítics republicans es flagel·lin. Se’ls acusa de mentiders com si l’endemà de la proclamació republicana, els punts neuràlgics del nou Estat haguessin d’haver estat controlats pels Mossos d’Esquadra. Aeroports, ports, fronteres, estacions de tren i mitjans de comunicació. Tampoc han de demanar perdó per haver estat honests. No era un cop […]

Una veu afilada que, amb estranys etzigoris, sobrevola amb impudícia la Catalunya pataquejada. L’exemple vivent d’un espècimen que, malauradament, cada vegada, es reprodueix amb més ànsia. O, com es pot passar de ser d’esquerres a estar aixoplugat dins de la Caverna. És un territori emboscat cobert per una boira perenne i roinera. Terra d’hidalgos, patriotes […]

S’escolten les veus dels indignats de la dreta catalana. N’estan farts dels catalans republicans, estan fins al capdamunt que l’Honorable President de la Generalitat encara no estigui empresonat -que estigui a l’estranger en comptes de penar en una presó espanyola-, volen la pau dels cementiris i la fermesa de l’status quo. En el fons desitgen […]

Amb la reinstauració de la monarquia borbònica, la societat espanyola i catalana va creure, durant anys que l’autonomisme era una solució. l’Estat Espanyol era un estat democràtic. Això es va acabar amb l’atac en contra de l’Estatut. En l’actualitat i quan hi ha presoners polítics -ostatges al capdavall-, els espanyols no s’ho creuen. De cop, […]

Hem escoltat molts discursos dels unionistes. El primer el de Josep Borrell. Un cop a sota pal·li i després d’intentar ser poètic -masses fulles seques i metàfores rellepades- va entrar a exposar la seva ràbia. “Sóc català i espanyol i abomino dels altres” i els altres érem els republicans. No era de poc calatge, parlava […]

Allò que no podia ser, el que no permetia ni la constitució ni tampoc el seny o la por, acaba passant. El Parlament de Catalunya, després de fer un nou dribing a l’Estat, es declara la independència sense fer cap declaració solemne sinó, llegint un tall del text i quan l’oposició se n’havia anat abans […]

D’entrada senyalo al meu editor, Manel Mesquita, perquè és culpable d’haver publicat textos meus a favor de la República. Espero que quan, en Manel, munti un fanzine clandestí compti amb mi. Mestre, tornarem a ser clandestins. Mai ni tampoc els nous bàrbars no ens conculcaran la llibertat d’expressió. Hi ha més tribunals i lleis que […]

És una partida d’escacs. La perdrem, segur. Tant li fa que les negres tinguin dos reis, tres reines i un piló d’alfils emboscats. Quan no es juga d’igual a igual només hi ha un final: guanyen les negres, les del costat obscur. Tertulians i polítics xerren i xerren. La cobertura legal, paralegal i contralegal és […]

Pep Admetlla (Salt, 1962) és un artista que durant anys ha creat una cosmogonia pròpia. Conté una força creativa sorgida del càlcul i de la imaginació. Exposa a Girona una part de la seva obra, Entre cos i enigma, al Bòlit-Sant Nicolau fins al 23 de novembre. Sorprèn la seva dedicació obsessiva a formar mons […]

Xerro a El Dimoni des de l’acràcia absoluta. Ulls de miop que expliquen un relat: a favor la gent que es manifesta pacíficament i en contra de l’Estat. Defensem els drets civils. M’explico: corre la brama que, Arran, a banda d’haver publicat cartells i rebentat rodes, derivarà en un escamot armat. Armat vol dir còctels […]

Vagin aquestes línies a favor de la CUP i del discurs del dia 10-O al Parlament de l’Anna Gabriel. Ha expressa una idea de futur; és admirable que aquest grup polític hagi apostat, en un moment delicat, i quan hi havia milers d’ulls de la premsa, ser conseqüent. Això volia dir no treure a la […]

De sobte la Guàrdia Civil és un cos marginat que pateix bulling; demana estima. El ministre de l’interior el visita a la Jonquera per confortar-lo en comptes d’enviar a la Marta Sánchez d’ara: potser la Rosa d’Espanya? La Jonquera demana serietat i un xic de burlesque, un for fait. Feia falta la manifestació de la […]

Temps interessants. Cada dia i -de vegades- a cada hora, moltes de les peces del tauler canvien de rol. L’Estat fa cas a un guionista destroyer i drogat de patriotisme. La propaganda repeteix que la Guàrdia Civil que ha entrat als pobles per atonyinar a la població són les víctimes. Un relat que a Espanya […]

Escric el diumenge 1 d’octubre a les 15 hores. Han deixat anar als gossos. Feia dies que els tenien tancats. S’han escampat en bandades. I llavors, han mossegat. Catalunya s’ha convertit en una severa exposició d’ira i ràbia. Fa dies que tots els catalans som il·legals -delinqüents- i que, gràcies a la llei espanyola hem […]