El mes d’agost s’havia acabat inesperadament aquell diumenge a les cinc de la tarda, amb un xàfec que va fer córrer a tothom precipitadament. Els camps i les cases, sota la pluja, desfilaven sense esma darrere dels vidres del cotxe, desdibuixats per les gotes d’aigua que, seguint camins completament erràtics, semblaven voler desafiar totes les […]

Allà on entraven en col·lisió la terra i el cel, les paraules i els silencis, hi apareixia de sobte el mar dels meus estius, la planura humida i tèbia de les vacacions. El mar era una taca blava que omplia de sobte el parabrisa del cotxe del pare, era com una postal lleugerament esvaïda, una […]

Quan al cap dels anys sorgeixen de nou els records, apareix sovint el rostre amagat de les coses que ens semblaven oblidades per sempre. Els colors imperatius, les olors inequívoques i l’alè del vent, respirant com un animal salvatge entre les branques d’un eucaliptus, d’un pi o d’un xiprer. I aquell sentiment de felicitat que […]

El senyor Burset arribava cada dia a la gestoria amb el seu sis-cents blanc, l’aparcava amb una mena d’exactitud obsessiva. Conduïa enguantat, com si anés a fer un gran viatge intercontinental i quan posava els peus a terra semblava com si arribés d’una terra llunyana i exòtica. Amb la seva gavardina, que conservava posada tres […]

El mes de maig s’esgotava, com la fusta que havia cremat durant l’hivern a l’estufa i que ara restava oblidada en un racó del pati. Els llapis i els bolígrafs que havien sobreviscut estaven tots mastegats i maltractats. Els llibres que a començament de curs ens miràvem amb respecte i admiració ara cruixien dins de […]

Tota la meva estratègia d’apropament a la Bel no tindria cap mena de sentit sense la complicitat d’en Pitu. I en Pitu efectivament era el meu còmplice, però ell no ho sabia, simplement em vaig convertir en la seva ombra, allà on anava en Pitu també hi anava jo. Això permetia trobar-me fugaçment amb la […]

L’ambient s’anava escalfant de mica en mica, allò que en principi era només un murmuri va esdevenir una cridòria espectacular. L’hermano Bombeta necessitava el seu temps per rebobinar els rotlles de les pel·lícules i posar-los en el projector en un ordre acceptable. Per fi el Perfecte va apagar els llums de la sala, el volum […]

Per una d’aquelles estranyes circumstàncies de la vida, de cop i volta les nenes van desaparèixer de la meva quotidianitat, es van convertir en éssers estranys i temuts, però també en criatures més atractives i la seva presència, per una raó o l’altra, sempre era torbadora. Les nenes passaven, com els estornells, obligatòriament en grup, […]

A primera hora de la tarda –quan vam entrar a classe– el sol ja s’havia amagat darrere d’uns núvols foscos, inquietants, que bombollejaven a l’altre costat dels vidres amb una espessa i estranya consistència. Les nostres figures viscoses, embolicades amb les bates reglamentàries, es dibuixaven sense remei contra la nuesa de la paret grisa, amb […]

Era un dilluns plomós de març, un matí que, emmarcat dins de les quatre parets d’aquell edifici del col·legi de les Escoles Cristianes, era com dir infinitament plomós, grisenc i cendrós fins a la medul·la. El primer que va veure les restes esfilagarsades de l’abric del senyor Sabaté, penjades en la cadena del vàter del […]

Més enllà de les ombres sempre bateguen les remors que produeixen els homes, els animals i les màquines. No és res, la ciutat dorm. La nit es dilueix dins d’una bombolla deliqüescent, gairebé negra, que cobreix els teulats jacents, dels casals i dels temples. S’encén una llum minúscula en una finestra, hi ha gent que […]