Per una d’aquelles estranyes circumstàncies de la vida, de cop i volta les nenes van desaparèixer de la meva quotidianitat, es van convertir en éssers estranys i temuts, però també en criatures més atractives i la seva presència, per una raó o l’altra, sempre era torbadora. Les nenes passaven, com els estornells, obligatòriament en grup, […]

A primera hora de la tarda –quan vam entrar a classe– el sol ja s’havia amagat darrere d’uns núvols foscos, inquietants, que bombollejaven a l’altre costat dels vidres amb una espessa i estranya consistència. Les nostres figures viscoses, embolicades amb les bates reglamentàries, es dibuixaven sense remei contra la nuesa de la paret grisa, amb […]

Era un dilluns plomós de març, un matí que, emmarcat dins de les quatre parets d’aquell edifici del col·legi de les Escoles Cristianes, era com dir infinitament plomós, grisenc i cendrós fins a la medul·la. El primer que va veure les restes esfilagarsades de l’abric del senyor Sabaté, penjades en la cadena del vàter del […]

Més enllà de les ombres sempre bateguen les remors que produeixen els homes, els animals i les màquines. No és res, la ciutat dorm. La nit es dilueix dins d’una bombolla deliqüescent, gairebé negra, que cobreix els teulats jacents, dels casals i dels temples. S’encén una llum minúscula en una finestra, hi ha gent que […]

La terra és una bola irregular que gira com una gran baldufa. Amb una precisió còsmica va rodant al voltant del sol, completament indiferent als núvols invisibles d’èter que omplen tota la buidor sideral des dels temps més reculats d’aquella gran explosió inicial. Quan aquesta mena de pilota extravagant acaba de dibuixar la part més […]

La mort és el final de la història, si més no de la nostra història personal. Més enllà de la vida no hi ha res, res de tangible, només queda el record, una imatge tènue que va desapareixent amb el pas del temps. Però jo encara recordo aquell dia en què en Ramon ens va […]

La bicicleta del meu germà era una BH blava, plegable. Jo me la mirava amb enveja, amb aquella mirada feréstega dels germans petits quan desitgen profundament alguna cosa dels grans. La bicicleta la vaig heretar pràcticament intacta perquè al meu germà en el fons no li agradaven aquesta mena d’aparells que exigien un mínim d’esforç […]

La història és aquella època remota, escrita amb lletres de plom –negre sobre blanc– en els llibres de text, per on es passejaven tota una corrua de reis gots en fila índia, les tres caravel·les d’en Colom i els romans desfilant, disfressats de manaies, en processó. La història era un imperi governat per homes tibats […]

El present és un estat difús, gairebé líquid, del qual no ens podem escapar encara que vulguem. Encaixonats en la gàbia dels nostres desitjos, somiem a vegades que amb les ales del pensament podem volar més enllà del país que ens va veure néixer, més enllà dels espadats que separen eternament la realitat de la […]

El futur sempre és imperfecte, com una obra inconclusa, com un hivern sense sopluig, com una nit molt llarga. El futur és l’entrada a un túnel negre, fosc i llarguíssim. Des que el món és món ens el mirem amb recel perquè qualsevol futur que ens puguem imaginar sempre serà dolent per definició. El futur […]

Els somnis, els desitjos i les esperances són les estrelles de les nostres vides. Els records en canvi són tot l’espai de negror que omple el buit al voltant d’elles, els dies de lluna plena. Els records són una càrrega pesada, com aquella pedra d’en Sísif, que intentem sense èxit fer davallar cap amunt, cap […]

El temps és un nen que dorm i que es desvetlla, la història és una llarga tirallonga interminable d’individus, que donant-se les mans van mantenint viva una força misteriosa que els empeny cap endavant. La història dels pobles, igual que la de les persones, és una narració que té un principi, un nus i un […]

El fill petit de la senyora Remei era un noi escarransit, menut i de posat més aviat trist. Quan els altres nens sortíem a jugar al carrer ell no apareixia mai i és que en Joanet sempre que podia viatjava. Els seus viatges discorrien per les pàgines acolorides d’un «Atles Universal» que havia heretat –intacte– […]

Diuen que els anglesos tenen boira entre les orelles, però ells són anglesos i es poden pagar aquestes extravagàncies, nosaltres, els habitants del pla de Girona, som gent amb menys pretensions i la boira la dosifiquem amb cullereta, com la llet condensada. Això sí, com als anglesos ens agrada cuidar del temps, dosificar-lo, empaquetar-lo i […]

En Carlitus Barber era amic d’en Xicu. A mi no m’estranyava, francament, el tal Carlitus era el dolent professional del barri, era dolent per naturalesa, un salvatge que tirava pedres als gats de la senyora Joana i que anava, sense permís de la seva mare, fins als límits prohibits de la terra ignota de Santa […]

Era un home curiós, d’una curiositat lluminosa. Passejava dret com una espelma, amb un barret negre que sempre portava posat i un bastó senzill, de fusta blanca. En Miquel Muntanya era bàsicament un home que passejava i quan no ho feia llegia, de fet sempre anava amb un llibre sota el braç. Te’l podies trobar […]