Per Nadal hauria de nevar per prescripció facultativa, però quan erem petits no sempre ho feia, i quan nevava dificilment era a gust de tots. Per exemple: sempre nevava damunt dels turons de molsa i de suro del gran pessebre de la parròquia, i sobre els camps llaurats al voltant del pou del pessebre de […]

El temps passa en silenci, no pot ser d’altra manera, passa de puntetes i en el moment més impensat veus com s’allunya ràpidament. El temps s’emporta les veus, les cares i les olors, les remors i les quietuds, els espants i les alegries. El temps és un tren que s’allunya cap a un indret admirable […]

A casa la pluja sempre era benvinguda, els avis i la mare eren gent que havien nascut a pagès, i a pagès –fent excepció d’unes quantes èpoques a l’any– la pluja sempre era benvinguda. Aquell 20 de desembre de 1973, de matinada, sobtadament va començar a ploure. Les gotes anaven esclatant una rere l’altra, amb […]

L’accident fou a la corba del Turó dels Cavalls, entre Bescanó i Vilanna. La Vespa corria a més de 40 quilòmetres per hora. La carretera era plena de fulles, una relliscada inevitable, li podia haver passat a qualsevol. La moto va quedar intacta, sota un caqui que va deixar anar l’única nota real de dramatisme […]

El mes d’agost s’havia acabat inesperadament aquell diumenge a les cinc de la tarda, amb un xàfec que va fer córrer a tothom precipitadament. Els camps i les cases, sota la pluja, desfilaven sense esma darrere dels vidres del cotxe, desdibuixats per les gotes d’aigua que, seguint camins completament erràtics, semblaven voler desafiar totes les […]

Allà on entraven en col·lisió la terra i el cel, les paraules i els silencis, hi apareixia de sobte el mar dels meus estius, la planura humida i tèbia de les vacacions. El mar era una taca blava que omplia de sobte el parabrisa del cotxe del pare, era com una postal lleugerament esvaïda, una […]

Quan al cap dels anys sorgeixen de nou els records, apareix sovint el rostre amagat de les coses que ens semblaven oblidades per sempre. Els colors imperatius, les olors inequívoques i l’alè del vent, respirant com un animal salvatge entre les branques d’un eucaliptus, d’un pi o d’un xiprer. I aquell sentiment de felicitat que […]

El senyor Burset arribava cada dia a la gestoria amb el seu sis-cents blanc, l’aparcava amb una mena d’exactitud obsessiva. Conduïa enguantat, com si anés a fer un gran viatge intercontinental i quan posava els peus a terra semblava com si arribés d’una terra llunyana i exòtica. Amb la seva gavardina, que conservava posada tres […]

El mes de maig s’esgotava, com la fusta que havia cremat durant l’hivern a l’estufa i que ara restava oblidada en un racó del pati. Els llapis i els bolígrafs que havien sobreviscut estaven tots mastegats i maltractats. Els llibres que a començament de curs ens miràvem amb respecte i admiració ara cruixien dins de […]

Tota la meva estratègia d’apropament a la Bel no tindria cap mena de sentit sense la complicitat d’en Pitu. I en Pitu efectivament era el meu còmplice, però ell no ho sabia, simplement em vaig convertir en la seva ombra, allà on anava en Pitu també hi anava jo. Això permetia trobar-me fugaçment amb la […]

L’ambient s’anava escalfant de mica en mica, allò que en principi era només un murmuri va esdevenir una cridòria espectacular. L’hermano Bombeta necessitava el seu temps per rebobinar els rotlles de les pel·lícules i posar-los en el projector en un ordre acceptable. Per fi el Perfecte va apagar els llums de la sala, el volum […]