|
Aquestes són les cinc fotografies -realitzades el 13 de juliol de 1968– de Narcís Sans del desmuntatge del Pont del Dimoni, sobre el riu Güell, contractat el 1357 pels Jurats de Girona i encarregat al mestre d’obres Guillem Granollers, de Montfullà. El pont es va desmuntar cinc anys més tard de la pèrdua de la […]
Soc una dovella d’un pont sense aigua, d’un pont que aviat farà cinquanta anys que no és pont. Però mig segle de reclusió –primer a un solar desolador, després al cementiri de Santa Eugènia i, finalment, a uns sòrdids magatzems municipals– no és gaire temps si el comparem amb els sis segles llargs en què […]
El pessebre de Can Roseta, a Cartellà (Sant Gregori), va obrir des de la passada diada de Sant Jordi la seva temporada de primavera, fins al 31 de maig de 2018. A més de nous punts de llibre sobre Sant Jordi, Remei Mulleras ha preparat diverses novetats pel que fa als monuments de Catalunya, amb […]
L’Institut d’Estudis Gironins, el Museu d’Història de Girona i la Biblioteca Carles Rahola estan desenvolupant -des d’inicis de gener- un cicle de conferències sobre les llegendes de la ciutat. Sota el títol Llegendes, mites i tradicions de Girona, les conferències posen a l’abast les narracions essencials que formen part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. […]
Vaig néixer a Girona i visc a Salt, però soc i em considero fill de Santa Eugènia de Ter i concretament de les seves hortes, on em vaig criar i on tinc les meves arrels. No m’ha agradat mai treballar la terra, com van fer els meus pares i abans d’ells els meus avis i […]
Fa algunes setmanes varen arrencar les obres de reconstrucció del pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Un pont del segle XIV (1357) que, un suposat progrés es va emportar a mitjans del segle passat (1968) i que ara, potser amb una visió nova del progrés, s’està reconstruint. Passo sovint per aquell indret i […]
El pont és la construcció sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior. Girona és una ciutat de ponts. Ponts de tota mena, de pedra, de fusta, de ferro i mixtos que travessen els quatre rius. El Güell és el […]
La reconstrucció del pont del Dimoni sobre el riu Güell es va aprovar per unanimitat dels grups municipals al ple de la corporació gironina del 14 de setembre de 2010 (alcaldia Puigdemont); i anteriorment, ja ho havia estat també aprovada per unanimitat al ple de l’11 de març de 1981 (alcaldia Nadal), fa justament 37 […]
Es va presentar dilluns -17 de maig de 2010- al Centre cívic de Can Ninetes de Santa Eugènia de Ter una moció escrita, dirigida a l’Ajuntament de Girona i signada per més de 20 entitats, per a la reconstrucció del Pont de Dimoni damunt el riu Güell, a prop del Col·legi de Santa Eugènia (Col·legi […]
A la memòria de Carme Roure i Pere Manera L’aparició de diversos llibres sobre la història de l’independentisme contemporani als Països Catalans ─Fermí Rubiralta, Roger Buch, Albert Botran, Carles Sastre i altres─, m’ha animat a escriure aquest article per oferir una mirada a un fenomen sociopolític en què vaig participar durant més de deu anys […]
Benvolgut Lluís, vull agrair-te els mots amables que has dedicat a la meva feina com a historiador de l’art. No cal dir que respecto les interpretacions que fas en el teu article, però voldria convidar-te a rellegir el text que comentes, De transiciones, desplazamientos y reformulaciones. Arte, derogación del franquismo y mutación capitalista, publicat a […]
A “quina cosa no fan i s’ha de fer?, pregunta Daniel Bonaventura (DdG) a Ansesa Gironella, que contesta: – Estudiar seriosament i dedicar un espai gran a l’etapa artística que va de Torres Monsó -que podem situar a l’any 1940-, fins al 2000. S’ha de materialitzar el llibre Art, política i societat en la derogació […]
Notes al peu de pàgina [clic aquí sota] al text«Història de l’esquerra independentista a Girona, una aproximació des de l’egohistòria» 1. L’EEC es va presentar en forma de coalició electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 1984, aplegava els Nacionalistes d’Esquerra (NE), els anomenats renovadors d’ERC, que s’havien escindit del partit republicà, […]
La principal revista d’art contemporani de Rússia, Moscow Art Magazine -número 70- d’aquest passat desembre de 2008, publica un text de Daria Pyrkina sobre els conceptualismes ideològics, sobretot de l’Estat espanyol i Amèrica Llatina, en què apareixen diverses referències a l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) -amb fotos incloses- i al col·lectiu Tint-2, de Banyoles. […]
Aquests dies -fins al passat 25 d’abril- hi ha oberta a la Casa de Cultura de Girona l’exposició El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936), comissariada per l’historiador Enric Pujol i amb un disseny de l’artista Marcel Dalmau. La mostra té un notable interès i una brillant presentació, i està pensada perquè […]
L’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) va atorgar dijous -27 de març- la 24a edició dels Premis ACCA de la Crítica d’Art 2007. L’acte de proclamació i lliurament dels premis va tenir lloc, a les 7.30 de la tarda, a l’auditori del Macba (pl. Joan Coromines de Barcelona). Pel que fa al premi a publicacions […]
EL PUNT > Un Seat Sis-cents de color blanc va planar ahir al migdia sobre Girona amb l’ajuda d’una grua gegantina. Aquest vol tan sorprenent tenia una justificació ben senzilla: estaven traslladant el cotxe cap a les sales del Museu d’Història de la Ciutat que s’estan condicionant per explicar el període 1936-1979. La nova peça […]
EL PUNT > El discurs museístic del Museu d’Història de Girona quedarà tancat amb la inauguració, previsiblement per Fires, d’una exposició permanent que comprendrà el període històric entre la Guerra Civil i la restitució de la democràcia, l’any 1979. L’exposició ocuparà dues sales de l’últim pis del museu, i la intenció és que a la […]
«Aspectes de la transició a Girona» és el text original d’una versió publicada en forma de sis articles al diari El Punt, els dies 30 de març, 6, 13, 20 i 27 d’abril, i 4 de maig de 1996. Cada article aparegué acompanyat d’una entrevista a diferents personatges que jugaren un paper destacat en aquell […]
Entre les persones entrevistades hi hagué Narcís-Jordi Aragó, Manel Bonfill, Lluís Bosch Martí, Manuel Costa-Pau, Jordi Creixans, Jaume Curbet, Joaquim Espanyol, Jaume Fàbrega, Francesc Ferrer, Domènec Fita, Joan Gelada, Josep Lafuente, Rosina Lajo, Bep Marquès, Joan Miró, Miquel Molledo, Josep Plana, Modest Prats, Josep Quintanas, Àngel Serradell i Joaquima Tomàs. Els arxius consultats foren l’Arxiu […]
Les activitats culturals van ser durant bona part del franquisme un dels principals focus resistencials, un dels llocs on s’havien de refugiar alguns dels referents de la catalanitat. A Girona, el Cercle Artístic (CA) va ser “el primer intent autoritzat de tipus cívic i cultural de la postguerra, el qual representa una tímida represa amb […]
Hi ha un acord generalitzat a considerar que l’església catòlica va fer la seva principal transició cap a la contemporaneïtat entre el 1965 i el 1970. Un procés de canvi que va venir marcat per les noves directrius aprovades en el concili Vaticà II, el que es va dir l’aggiornamento, això és l’intent d’actualització i […]
Les dues grans vagues dels obrers de la construcció, els anys 1976 i 77, van ser uns dels esdeveniments que més van marcar el clima que es va viure a Girona en aquells moments de canvi. Aquelles mobilitzacions, però, no sorgiren del no res, sinó que eren el resultat d’un llarg procés de lluita i […]
A la ciutat de Girona, l’oposició explícitament política al franquisme no té unes manifestacions significatives fins a principis dels setanta. En els anys anteriors, les vies per manifestar la discordança amb el règim eren més indirectes a fi d’evitar o atenuar la repressió policíaca. A l’entorn del 70, hi ha un intent no reeixit de […]
Una primera aproximació als Arxius del Govern Civil (GC) dels anys de l’anomenada transició permet constatar que el que va generar un major desplegament d’efectius policials i un seguiment més estricte per part dels cossos de seguretat de l’Estat establerts a Girona, van ser les vagues de la construcció i les marxes de la llibertat, […]