L’Ajuntament de Girona va aprovar en el darrer ple del mandat 2003-2007 una modificació del Pla especial del Patrimoni que servirà per protegir una cinquantena d’elements nous considerats com a rellevants i configuradors de paisatges característics del municipi. Es tracta d’arbres, camins, boscos i grups d’espècies, de vegades en un solar municipal i d’altres en propietats privades. En total, són 58 elements.

Aquests elements patrimonials nous han estat incorporats al Pla especial de protecció per les seves mides excepcionals dins la seva espècie, per l’edat, per la forma, per la localització, per la història o per la particularitat científica, ecològica o biològica. Alguns elements s’han inclòs també per protegir els espais arbrats, arbustius o vegetals que configuren un paisatge urbà singular. La llista d’arbres sagrats és llarga i abraça tots els barris.

Tanmateix, tot parlant dels arbres sagrats, és inevitable pensar en els que ja són al cel. La seixantena de liquidàmbars, tells i magnòlies de Pompeu Fabra i els til·lers de Joan Maragall, capolats en pro d’un magnífic pàrquing; els plàtans de la Devesa, de davant de la plaça de toros de Santa Eugènia de Ter, talats en un tres i no res, i els de la zona de la «barraques», on n’hi havia uns quants; els lledoners de davant de la Sopa, eutanasiats pel jardiner compassiu; el malaguanyat cedre de Cadesbank, que «feia nosa a la vista d’un rètol»; els de la frontissa del Güell, arrencats dues vegades: la real i l’artística, com a resultat de la desaparició del magnífic mural de Lluís Bosch Martí en què es veia l’exalcalde Nadal menjant-se’ls; el pi enorme del parc infantil dels Jardins de la Devesa que va tenir la decència de desplomar-se sobre els gronxadors quan no hi havia cap nen; els pobres pollancres del camí de la Font d’en Fita, escapçats per un particular que havia de passar amb la seva màquina agrícola… Per tots ells i per tots els que aquesta llista no pot abraçar, entonem un rèquiem in pace. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines