Pep Admetlla, artista saltenc autor del cartell de Fires de Girona d’enguany, ens ha fet un treball sorprenent i suggeridor. D’entrada, hom creu trobar-se en un estudi d’anatomia humana, com en un laboratori d’Institut de Secundària. Ja és molt, perquè l’estudi de l’artista centra la reflexió sobre l’home. No deixa de ser impressionant la infraestructura muscular del rostre humà, la que possibilita la nostra fesomia, el nostre somriure, el nostre plor i la nostra paraula. Certament, hi ha un missatge d’igualtat en aquesta descripció un pèl dramàtica, per realista, de l’ésser humà en un motllo comú. El cartell d’en Pep Admetlla és una invitació a la filosofia de l’home, un capítol antropològic. Però és també una reflexió històrica. El fons obscur de la imatge és soprenent, com un cel estelat, de nits, que ens dóna la veritable dimensió de l’ésser humà. L’home és corporeïtat i també és història. Una història que en Pep expressa amb punts de llum que van de la Copa a l’esbós de la Girona monumental amb les torres de la Catedral i de Sant Fèlix. L’artista ens diu que l’home és cos, és musculatura funcional, però que també és llibertat. El rostre del cartell i el seu rerefons ens diuen que l’home va més enllà de la corporeïtat. En l’angle superior dret, amb lletra poètica, hi ha un text d’Horaci: Carpe diem (gaudeix del do dels teus dies). El goig de riure connota el ressò creacional de l’home, que és misteri. El misteri de la persona humana i de la seva relació trascendent. Un cartell no ho pot dir tot. Però la reflexió que suscita en cada sensibilitat ja val la pena. [Diari de Girona]

> L’escultor Pep Admetlla, veí de Santa Eugènia de Ter i amic d’El Dimoni, és l’autor del cartell de les Fires i Festes de Sant Narcís de Girona: «Sota la pell, tots som iguals» [fent clic, el cartell]