He crescut i viscut tota la vida al barri de Can Gibert del Pla, i puc dir que he tingut una infantesa feliç perquè estava en un barri segur i ple d’alegria, on hi vivia gent treballadora que l’únic desig que tenien eren que els seus fills visquessin en un lloc tranquil, però ara 10 anys després què hi ha?

Uns patis buits de gronxadors i en obres. Uns carrers plens de brutícia, canviats de sentit però sense canviar les línies d’aparcament. Uns patis interiors plens d’ampolles de vidre de cervesa, pudor de pipi, de bosses d’escombraria, de papers, de brutícia… (Què passa, que els escombriaires de l’Ajuntament de Girona ja no saben on és aquest barri?) Grupets de joves que es creuen els amos del barri, amb la seva música i els seus crits, i no respecten ni els nens ni les persones grans, ni els horaris de nit i de dia. I aquesta falta de vigilància d’algun cos de seguretat, que tan sols fan la passejada i ja està, però que ignoren el problema real que hi ha.

Jo vaig créixer jugant al carrer amb els veïns, i ara on és tot això? Em sento abandonada i indignada. I jo, que sóc jove, em pregunto com pot ser que em senti abandonada per la meva alcaldessa i per l’Ajuntament? No crec que la solució sigui marxar com han fet molts veïns, crec que la solució seria que les persones que poden arreglar tot això, s’asseguin i hi busquin una sortida, perquè estic en el meu dret de poder viure tranquil·lament en el meu barri. També sé que aquesta solució no s’aconseguirà en dos dies, però potser sí en quatre. A mi no em compensa tenir la frontissa del Güell i l’edifici Urbis, no. Jo el que vull és tenir un barri decent, humil i tranquil. [El lector escriu · El Punt]