Mai ningú no escriurà aquesta adreça postal enlloc. En cap carta. En cap targeta de visita. En cap logotip d’empresa. Mai ningú ‘quedarà’ per fer el toc en aquest breu carrer del barri de Sant Narcís de Girona. No hi ha cap bar. Tampoc cap botiga. Un quants metres de llargària, dues fileres de cotxes aparcats a banda i banda del carrer i quatre boques rampa d’entrada als pàrquings respectius dels darreres dels edificis que tenen l’adreça única a l’avinguda Sant Narcís, això és tot. Cap arbre. Cap banc per seure. I, pels miracles del nou urbanisme, una microplaceta semicircular -una vorera prou ampla- on aparquen les motos. Un lloc ideal per emplaçar un sòlid record a la persona (i l’ideari) que dóna nom al carrer d’aquest barri de treballadors. (I tornar-lo, així, a la vida i al carrer.)

DIJOUS 27 de setembre de 2007

El passat dijous, 27 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, l’Associació de Veïns de Sant Narcís, el seu Club de lectura, el Col·lectiu per la Igualtat, CCG Edicions i eldimoni.com han convocat un senzill homenatge popular a la mestra, primera dona regidora a l’Ajuntament de Girona i activista política desapareguda el passat dia 15 de setembre, Antònia Adroher i Pascual, sota la placa del seu carrer (cantonada c. Rusiñol / av. Sant Narcís), amb parlaments de Lluís Gil, Quim Curbet i Puri Molina. Maite Mer, soprano i professora de música de l’IES Santa Eugènia, obrirà i tancarà l’acte. ‘Han quedat’ en portar «flors en record d’una lluitadora», és la crida que fan els organitzadors.