El títol d’aquesta galeria no podia ser cap altre. O Bon Nadal o Bon Nadal, unilateralment. Seria un debat estúpid plantejar-se passar d’un dia com el d’avui aquí. Hi ha qui ho intenta, però defalleix. Així que mans al teclat i felicitem-nos, motius sempre n’hi ha.

Bon Nadal a les brigades municipals de Girona, amb un record especial per al cap Pepe Guerrero, per la cura que han tingut durant la darrera dècada per vetllar i protegir les dovelles del pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter dipositades al magatzem municipal de Mas Xirgu. El 2008, Guerrero va fer posar una fusta enorme, de set metres d’ample per dos d’alt, davant dels palets que suportaven aquestes pedres, amb una inscripció amb lletres totes majúscules de pam que deia literalment (hi ha fotos i la visita de Jordi Vilamitjana que ho confirmen): “Pont del Dimoni. No ho toqueu”. Es respecta allò que s’estima i es protegeix allò que es coneix. Les brigades en són un exemple. Ens consta que el trasllat de les deu dovelles originals que s’exposen actualment al Museu d’Història (carrer de la Força) en el marc de l’exposició La Girona de l’aigua l’han fet les brigades amb el màxim rigor, preparant la simulació del quart de volta d’un dels arcs del pont amb tot el carinyo que la història viva mereix: 660 anys ens contemplen i contemplem, i el vinent recordarem aquests més de sis segles i mig de la signatura del contracte de construcció d’aquest pont sobre la riera Güell, el 1357, ho diu tot. En breu, els dos arcs del mític pont i les més de cent dovelles conservades per les brigades recuperaran la seva funció original. El 2017 serà l’any del Dimoni al pla del Ter; i el del Gall (a partir del 28 de gener), per a la cultura xinesa.

Bon Nadal a la decisió de l’Ajuntament de Girona de protegir -de rebot- l’edifici de l’antiga fàbrica Simon de la malmesa carretera de Barcelona. D’una banda perquè serà ocupat per joves batxillers (el futur!) i de l’altra, per apostar per mantenir dret un exemple de l’arquitectura racionalista de Josep Claret Rubira (autor del xalet Tarrús, de l’enderrocada Casa Pla, on als baixos recordem el bar L’Oficina…). Narcís Selles el retrata a eldimoni.com a De l’avantguarda al revisionisme. Si no fos perquè tot apunta que el nom d’aquest nou centre escolar heretarà el d’Ermessenda (actualment al Cartañà) no seria pas mala idea rebatejar-lo. El que m’ha sorprès especialment és que ni l’equip de govern ni l’oposició municipal hagin destacat el fet de recuperar aquest gironí que va merèixer una expo al MHGi per les Fires de 2009 per salvaguardar un bocí més de ciutat amb aquesta acció.

I per acabar, Bon Nadal a tothom i “canya a la terra als homes de mala voluntat”.