Benvolguts,

Avui -13 de juliol-, un dijous de ple estiu, en Jordi Vilamitjana hauria celebrat seixanta anys, si la mort no se l’hagués emportat una mica massa aviat.

El 9 de maig d’enguany ha fet tres anys del seu traspàs i durant tot aquest temps he sentit la necessitat de retre-li un homenatge, perquè s’ho mereix i perquè personalment li ho dec.

Em cal dir en veu alta que en Jordi va ser un gran mestre per a mi: d’ell vaig aprendre a estimar l’art de la poesia, ell em va despertar l’amor per la literatura i la passió per l’origen de les paraules. I en els moments claus de la meva vida ell estava sempre al meu costat: em va acompanyar a les oposicions, fou testimoni en el meu casament, padrí de la meva primogènita, metge de l’ànima, mestre de paraules, i molt més que un germà gran.

En Jordi avui, hauria celebrat amb joia la seva jubilació professional, tot i que seguiria exercint de mestre en totes les seves facetes vitals.

Sé que els morts no moren definitivament, excepte si els deixes morir amb el teu oblit. Per això avui em permeto RECORDAR-LO en majúscules, evocar la seva persona i portar-lo per uns instants de nou a les nostres vides, fent-lo passar una vegada més per la ment i pel cor.

Dilecte magister, sempre in nostris cordibus manebis!