Encetem un nou any, aquest sense en Ramon Jover i Sabaté (mort el 20·11·2006). Ciutadà inoblidable. Tinc penjat a casa un quadre d’en Ramon que ell mateix va pintar i regalar-me ja fa una pila d’anys. És un paisatge de la Fageda d’en Jordà. Tardorenc. Quan la tardor era tardor i els hiverns, hiverns. Fullaraca. Amb tots els marrons. Màgic. Vaig posar-hi un marc perquè vessava sensibilitat pels quatre cantons. Un munt de fotos familiars estan presidides per la fageda d’en Ramon… Vaig tenir la sort de conèixer-lo a Ràdio Salt, fa vint anys. Es va oferir per fer a la nit-matinada un programa de música clàssica. Déu n’hi do el que en sabia Jover, de música -de tot tipus de músiques- i d’històries interessants dels autors clàssics. Persona inquieta, va saber fer de tot a la ràdio, sempre amb aquell posat seriós -dallonses, quin timbre de veu que gastava en Ramon!, podria haver doblat Orson Welles si li ho haguessin proposat. Va fer informatius, era la personificació de la credibilitat, que més que una actitud és un estat d’ànim; va fer de tècnic de tots els que en necessitàvem un darrere del doble vidre de la peixera de l’estudi de l’emissora pública metropolitana del Gironès… Igualment la fotografia no li era gens estranya; frisava per fer-ne… Va ser secretari de la Federació d’Associacions del Comerç de Girona i de l’Associació del Barri Vell… Veí entranyable. Ciutadà honest. Saltenc. D’aquells que fan que les coses rutllin sense adonar-nos-en. Costarà acostumar-se a veure abaixada la persiana metàl·lica del Ciutadans Bar.