![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Jo crec que també tinc la solució, com apunta en Quim Torra. Fent diverses cerques per internet es dedueix clarament que la placa que està malament és justament la que anuncia la casa on va néixer, que ja té delicte. Però donat que la meva família Quintana estava emparentada amb la família Salazar del segon cognom de l’Aurora Bertrana, filla de Prudenci Bertrana –veí que fou de la-, vaig demanar la col·laboració del meu pare per trobar algun document o record original de família que pogués corroborar la data correcta, donat que ja hi havia hagut una confusió.
I hem tingut sort. El meu pare guardava dins d’uns llibres de l’Aurora Bertrana un document oficial. En concret una Tarjeta de Identidad Profesional de Trabajadores Extranjeros emesa pel Ministerio de Trabajo del Estado Español, que l’autoritza a treballar a Barcelona del 5 de juny de 1965 al 8 de febrer de 1966. En aquesta tarja d’identitat s’especifica que la persona autoritzada és Dª Aurora Choffat Bertrana de nacionalidad Suiza, natural de Gerona, nacida el 29 de octubre de 1892. Per tant, en aquest document oficial i original que conté la foto i la signatura de la pròpia Aurora Bertrana, hi consta la data de la placa del carrer que té dedicat en el barri de Vila-roja.
D’aquest document se’n dedueixen també altres coses. Que malgrat que es va casar amb Denys Choffat en la seva primera estada a Suïssa -durant els anys de la dictadura de Primo de Ribera- del que va acabar separant-se durant la Guerra Civil Espanyola, va conservar, oficialment, el cognom i la nacionalitat que li va atorgar el seu marit. Va tornar a Suïssa, camí de l’exili el 1938, exercint de traductora i professora d’idiomes. No va aconseguir retornar a Catalunya fins a finals dels anys 40. Però l’Estat Espanyol la va considerar una ciutadana estrangera que s’havia de renovar el permís de treball, més o menys dues vegades l’any, amb la conseqüent supervisió de la policia franquista, mantenint, almenys oficialment el seu ofici de traductora i professora d’idiomes.
Per altra banda, també puc aportar la tarja recordatori del seu enterrament que indica que va morir el dia 3 de setembre de 1974. El mateix any de defunció que figuren en les dues plaques. Potser el que no és tant conegut és que va morir a Berga. Ciutat a la que va demanar a l’alcalde d’aleshores, Joan Noguera, el seu ingrés a l’Hospital de Sant Bernabé a primers de juny del mateix any 1974, per ser atesa i fer convalescència. I a Berga és on resta enterrada.
Carrer Hortes, 18, de Girona FOTO: QUIM TORRA
Carrer Aurona Bertrana, de Vila-roja FOTO: QUIM TORRA