/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 21 novembre de 2024 | 3a Època | Edició núm. 15.999 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Una pedra nummulítica de 1752 pavimenta la vorera a Santa Eugènia de Ter FOTO: NÚRIA NOGAREDA i CUIXARTUna pedra nummulítica de 1752 pavimenta la vorera a Santa Eugènia de Ter FOTO: NÚRIA NOGAREDA i CUIXART
: : Opinió > Més que galeries :: Manel Mesquita | 10·12·2017

Girona: any 2171 de la Creació del Món

Manel Mesquita | Carrer de Baix, 22 | Barri vell de Santa Eugènia de Ter

Diuen que quan el dimoni no té feina amb la cua mata mosques, a Girona. He trobat un llibre editat el 1752 titulat –prepareu-vosEl jardinero de los planetas, y piscator de la corte, para el año de 1752. Adornado de una descripcion laconica, historico-politica-geographica de la España Oriental; esto es, de todas las Ciudades de las Provincias, y Reynos de Mallorca, Cataluña, Aragón, Valencia, Murcia, y parte de Castilla la Nueva; sus montes, rios, clima, plazas, templos, reliquias, fortalezas, baños, passeos, costumbres de sus habitantes, y otras curiosas especiales noticias para el gusto de los aficionados.

Em veig obligat a aclarir que un “piscator” és una mena d’almanac amb pronòstics meteorològics. Una mena de primitiva guia Trotamundos de l’època. La de 1752 la signa D. Joseph Patricio Moraleja y Navarro i es podia trobar a Madrid i, a Múrcia, a casa de D. Joseph Ximenez Roldàn. A la introducció sobre el “Principado de Cataluña” el defineix com la considerable província que “comprende desde Salses al Rio Cenia” i la referència de Girona ens revela entre altres descripcions, l’antiguitat de la data concreta de la fundació de la ciutat: “GERONA, ò GIRONA, Ciudad antiquísima, y Plaza de Armas de las mas fuertes de España, con sus buenas murallas, y Baluartes, varios fortines, y reductos , está en la ladera de un montecillo, à orillas del Rio Ter, à los 41 grad. y 56 min. de latit. y 20 grad. y 31 min. de long. Es muy abundante de granos, y frutos, y en lo mas elevado de ella se hallan la Cathedral, la Torre Gironella, y el Palacio Episcopal: fue fundada por el Rey Gerion por los años de 2171 de la Creación del Mundo, y es una de las seis Ciudades del Condado de Barcelona, que tiene Voto en Cortes.”

La pedra de 1752, pobreta, s'està esborrant pel pas de la història i els neumàtics FOTO: JAUME PRAT

La pedra de 1752, pobreta, s’està esborrant pel pas de la història i els neumàtics FOTO: JAUME PRAT

El 2017 després de Crist, i a Televisió de Girona, Dani Vilà -company de galeria en El Punt Avui i cap d’informatius de TVGi- entrevistava Narcís Sastre -regidor de Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Girona- a Girona pam a pam el passat 9-N -fa un mes-: “A, els veïns reclamen que hi ha una llinda que és datada del segle XVIII -1752- que està en un carrer on els cotxes hi aparquen i ens deien aquesta setmana des dels informatius [de TVGi] que vèiem els veïns que no han rebut resposta per part de l’ajuntament: pot explicar si l’ajuntament està al cas d’aquest fet i si s’actuarà o no s’actuarà o com actuarà l’Ajuntament de Girona?”

El regidor Sastre respon

“Aquesta llinda de pedra -com diu vostè- és al carrer de Baix. És veritat que ja fa uns mesos una veïna [Núria Nogareda] em va venir a veure i em dir ‘escolta hi ha aquesta llinda aquí’; ella mateixa havia posat un cartell indicant als vehicles que no hi aparquessin, és una zona on l’aparcament està permès, i em va fer veure que existia això. Ara mateix estem pendents que tècnics de cultura del Museu d’Història de la Ciutat ho visitin, facin una avaluació del seu valor, d’aquesta llinda, i a partir d’aquí prendre decisions. A partir de que tinguem el retorn d’aquesta anàlisi tècnica que s’hagi de fer aquí: si s’ha de fer una mena de limitació d’aparcament en aquest espai o si s’ha de retirar aquesta llinda i fer-la visible en un espai una mica més noble, encara que no sigui el seu lloc original. És a dir, prendre alguna una decisió que s’ha de fer d’una manera conjunta amb els veïns d’allà; si una vegada tinguem ‘escolta aquesta llinda ens diuen que té tal valor’; què fem aquí, si la deixem en aquesta zona que no s’hagi d’aparcar o la traguem i si s’ha de treure i la posem, per exemple, a, que és al costat. Per tant, és una decisió que s’ha de prendre en els proper mesos.”

Estarem pendents dels informes que puguin aportar els experts per veure si el valor d’aquesta peça es mereix un tractament diferenciat del que ha tingut, suposo que per moltes casualitats, i que ha acabat en aquest punt. Vilà acabava la conversa amb aquest desig; jo -des del taller a punt de caure de la Marfà-, també.

:: TVGi > minut 16’10”:

ELDIMONI.COM
:: “Dia 19 maig del any 1752”
http://www.eldimoni.com/19-de-maig-de-1752

ELDIMONI.COM
:: A propòsit de la llinda datada el 1752
del carrer de Baix, 22 a de Ter
http://www.eldimoni.com/la-pedra-del-1752-c-baix

LA VANGUARDIA
:: Un dintel bicentenario (1752), olvidado en una acera de Girona
> lavanguardia.com/local/girona/dintel-bicentenario-olvidado-acera.html

DIARI DE GIRONA
:: Demanen salvar una pedra del s. XVIII situada en un carrer de
> http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/10/06/demanen-salvar-pedra-del-s/871426.html

ELDIMONI.COM
:: Alerta!: una pedra de 1752 serveix de vorera al carrer de Baix
de de Ter i els cotxes aparquen sobre la llosa nummulítica
> http://www.eldimoni.com/pedra-llinda-de-1752-serveix-de-vorera-a-santa-eugenia

ve d’aquí / Continuarà

1
Tinc més informació
Comentaris

Una resposta a “Girona: any 2171 de la Creació del Món”

  1. Núria Nogareda i Cuixart ha dit:

    Un article històric meravellós!
    Bé, un aclariment, no vaig posar cap cartell demanant que no aparquessin, no puc demanar això, sinó tan sols avisant de l’existència de la llosa i demanant als conductors que no s’enfilessin a la pedra (a la vorera!) en aparcar i desaparcar. Em sembla que les marxes curtes, primera, segona, marxa enrere, són les més potents i per tant les més perjudicials per a la pedra. Sí que vaig demanar a l’Ajuntament alguna actuació que la protegís d’aquestes enfilades.
    A la foto s’aprecien perfectament les marques de les roderes i els seus efectes nocius.
    Núria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)