L’Anny explicava que ella i l’Enric Marquès (La Rodona de Santa Eugènia de Ter, 1931-1994) es van conèixer sortint de la impremta de la Facultat de Ciències un gener fred. Tenia vint anys, estudiava per intèrpret i li va cridar l’atenció aquell noi que li va estirar la bufanda i la va convidar a fer una passejada que es va allargar en el temps i els va portar als carrers del Barri Llatí, als cafès i cinemes del Boulevard Saint Michel, o de la Rue Saint Jaques. L’Anny deia que s’havia enamorat de la mirada, del relat d’un exiliat voluntari amic dels republicans espanyols que li parlava de l’odi al franquisme, d’ànsies de llibertat, de l’afusellament de l’oncle, de la mort del pare. Van descobrir que tenien ganes de sentir, de conèixer, de complaure’s, i no els va costar gaire trenar un projecte de vida iniciat el 1963 amb el casament i el naixement de la Llúcia i consolidat el 1966 quan en Francesc va arribar al món. Per una jove com ella, filla d’una família mig burgesa, mig obrera, amb les arrels a les Ardenes, eren temps de conspiracions, esperances que, com moltes altres, es va anar polititzant amb el creixement dels moviments anticolonialistes ja fos la guerra d’Algèria o la invasió del Vietnam, ja fos en les moltes vetllades viscudes a la seva casa del carrer Villiers de l’Isla-Adam al barri de Ménilmontant quan la utopia igualitària es podia tocar amb els dits. Després l’Enric va tornar a Girona, l’Anny va trobar plaça definitiva d’ensenyant a Elna i la família va patir totes les contradiccions de viure entre dos països i dues mentalitats. El 1994, el cor del seu seductor va petar i ella es va quedar a la casa de Llagostera, a can Caldes. Un antic casino ple de records i fantasmes que va habitar amb els gats i els espectres atrapats en els olis, dibuixos, guaixos i paraules amb què l’Enric havia construït una mitologia, crítica, revolucionària que va ajudar a sacsejar consciències, pobles i ciutats. Potser l’Anny mai va entendre com una dona que es deia lliure, instruïda, havia quedat entrampada per una part de la pròpia història i les complicades relacions que, a vegades, generen les proximitats i les distàncies.