![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Jordi Gispert, artista saltenc, inaugura per les Fires i Festes de Girona una exposició retrospectiva a la Galeria Només Art. Es presenten obres des dels seus inicis com artista, peces figuratives, fins a l’actualitat, on l’abstracció domina tot el marc de l’obra.
Amb el títol Anatomia d’una tesi visual la Galeria Només Art ofereix l’exposició com si d’una tesi visual es tractés. Es presenten obres de cadascuna de les dècades viscudes i treballades per Jordi Gispert, demanant a l’espectador que completi amb la mirada el procés d’evolució artística recorreguda durant tots aquest anys.
La voluntat de la galeria és que el títol en qüestió no mori en aquesta exposició. Es preveu que cada any, per aquestes mateixes dates, s’utilitzi aquest mateix plantejament expositiu vers algun altre artista gironí d’àmplia trajectòria, proposant-ne la seva tesi visual.
Un cop inaugurada l’exposició, divendres -24 d’octubre-, es va fer una presentació i xerrada entorn de l’obra de Jordi Gispert, en la qual hi varen participar Eudald Camps, crític d’art del Diari de Girona; Henry Ettinghausen, catedràtic de la Universitat de Southampton; Guillem Terribas, gerent de la llibreria22; i el mateix artista Jordi Gispert.
«Aunque los críticos de arte a menudo creen que son libres de descargar su ira o su veneración sobre los artistas, lo hacen bajo el disfraz de su erudición, de sus conocimientos superiores, y los historiadores del arte con frecuencia aborrecen adentrarse en el mundo de las respuestas emocionales al arte.» Siri Hustvedt
Una escriptora ens pot donar la mesura dels errors i de tants equívocs que tenen a veure amb el caràcter intersubjectiu de l’art. Aquesta obra visual que hi és per a ser contemplada, que ha de plantejar cada vegada un diàleg íntim amb l’espectador, tot i ser immòbil conté la mobilitat humana, aquest rastre d’altres consciències detectat per Hustvedt.
Què ens interessa davant d’una obra o d’aquest conjunt de peces que ens donen el fil evolutiu d’un autor? Aquesta exposició proposa de manera intel·ligent la possibilitat de construir una tesi visual per a cada observador, encara que les parts d’aquesta anatomia visual poden provocar descobertes paral·leles, emocions semblants… Acostumats a caminar per un món cada vegada més dirigit, tot i voler presumir del contrari, hem de fingir la ceguesa visual davant una escriptura que de tant explicar ens fa oblidar que una obra d’art s’ha de mirar sense por i sense assessorament. Hustvedt diu que el quadre assetjat s’ofega en la seva pròpia fama i el pitjor és que ens tanca les portes a la nostra resposta individual.
Dels paisatges de Gispert vaig escriure un dia que eren «per a una època que no escolta» i aquest escoltar ho és tot, perquè mirar és també escoltar qui som quan els ulls es tanquen a la imposició externa. Si observem el seu treball amb la perspectiva dels anys, podrem veure què hi ha al darrera i el per què el conjunt d’una obra mai no pot explicar-se com a trams separats per èpoques. Tot es connecta i quan miro els rostres expressionistes de l’any 1973, me’n adono que ja hi ha grafismes i signes (lletres, fletxes, aspes…) que ara emergeixen a través dels paisatges.
Pep Admetlla és director de Només Art, veí de de Ter i eugenial