IMATGE: FOTOMUNTATGE INFOGRÀFIC

Ho he vist i no ho puc demostrar però la simple lògica ho evidencia: si fer una cosa és tècnicament possible per què no fer-la? I més quan fer-ho et donarà uns beneficis que estan més enllà de la raó humana.

Jo sabia que això era tècnicament possible però no em pensava que ja s’estigués fent. Ara que, per què no? no és tan car tenint en compte els guanys que comporta i que difícil és que algú se n’adoni.

Feia 24 hores que havia comprat un Kindle Fire 7, la tablet d’Amazon. M’havia arribat amb el sistema operatiu anterior, el 5.3.3.0 que, per a qui no ho sàpiga, la comunitat que es dedica a aquestes coses no ha aconseguit encara rootejar-lo*.

Però m’era una mica igual, perquè, adquirit com a «regal», l’aparell no estava registrat ni vinculat a cap compte d’Amazon i, en aquestes 24 hores, havia aconseguit instal·lar un munt d’aplicacions que m’interessaven sense passar ni per Amazon ni per Google i per tant, amb la «molèstia» de tenir una pantalla d’inici al gust d’Amazon, que no et deixa ni canviar de lloc les seves icones (ja no dic esborrar-les), ja que si ho fas es tornen a posar on eren a l’inici (jo havia provat de posar a l’inici les «meves» icones i les d’Amazon a la pantalla següent, així no havia de veure-les, ja que no es poden esborrar.

Tenia la tablet sobre la taula, encès però amb el wi-fi apagat. Expressament apagat. És una cosa que faig molt, apagar el wi-fi, per motius diversos: la despesa inútil de bateria que fan aquesta mena de dispositius, ja que contínuament estan «trucant a casa», és a dir, enviant dades als seus autèntics propietaris, que són les empreses que ens els venen.

El segon motiu és fàcilment deduïble del primer: si de debò és legal espiar els usuaris d’aquesta manera (que han acceptat les «clàusules d’acceptació del servei», TOS, expressament llargues per tal que ningú se les llegeixi) és evident que no hauria de ser-ho i, en tot cas, ja que ho faran igualment, per part meva estic disposada a fer el que calgui per posar-los-hi difícil.

Per tant, tinc claríssim que el wi-fi estava apagat, una altra persona potser ho dubtaria, com també dubtaria, tal i com ha intentat fer-me creure la persona d’atenció al client d’Amazon que ha contestat la meva queixa, de si havia apretat accidentalment algun botó.

Però, en tot cas, és igual perquè els seus termes del servei, aquells que els usuaris acceptem sense llegir-nos-els, diuen, segons cita suposadament textualment una tal Violeta: «Como se menciona en las Condiciones de uso y venta en el punto # 20 Condiciones Generales sobre el Software de Amazon en el apartado #4 de este enlace: https://tiny.amazon.com/dyf9lle7/amazesgphelpcustdisp Amazon puede en ocasiones hacer actualizaciones automáticas o manuales en tu Kindle sin previa notificación para que los dispositivos puedan mantener su funcionamiento y el software actualizado» [sic].

He intentat accedir a l’enllaç i aquesta pàgina no existeix. Però això és igual perquè segur que Amazon té això escrit en alguna banda i els seus caríssims advocats ja s’han encarregat que sigui «legal».

El que no sé si és legal és que Amazon utilitzi sense el meu permís les xarxes wi-fi que jo tinc contractades a nom meu i sobre les quals no té cap dret d’ús.

No sé si el troià que Amazon incorpora als seus dispositius s’activa pel temps que fa que ha «notat» que hi ha una actualització disponible i aquesta no s’ha instal·lat (que nerviosos, no?) o pel nombre d’apps de desenvolupadors «desconeguts» que jo ja havia instal·lat (novament: que nerviosos, no?).

En fer un reset als ajustos de fàbrica, amb el nou sistema operatiu, la tablet ja exigeix que et registris abans de continuar i poder accedir a l’interior. Fins a la versió 5.3.3.0 t’ho podies saltar però ara ja no.

Els he tornat el dispositiu. Si hagués tingut un nivell de coneixement més alt en la matèria me l’hauria quedat per «desmuntar-lo» fins aconseguir trobar les proves que demostren que tinc raó i denunciar-ho allà on calgués.

No obstant, m’he quedat horroritzada. Si et poden activar el wi-fi sense permís, què més poden fer sense permís? veure totes les teves fotos, e-mails personals, converses de xat… activar-te la càmera i el micròfon, etc., etc. Penseu-hi.

Per aquest motiu és tan important educar tant els joves com els no tan joves en el concepte del dret a la privacitat, en el coneixement sobre què fan i què poden fer els «nostres» dispositius i aplicacions, així com en el coneixement de les eines i tècniques de defensa que tenim al nostre abast.

I educar en això vol dir no solament aprendre i ensenyar informàtica i conceptes informàtics, sinó sobretot i -especialment- filosofia.

Perquè si els programadors del futur no tenen cap mena de principi moral, us imagineu com seran les intel·ligències artificials un cop es desenvolupin?

*Rootejar. Cada fabricant que utilitza el sistema operatiu Android (propietat de Google) l’adapta a les seves «necessitats». Això vol dir que el capa per raons diverses, normalment raons comercials: que no puguis treure les seves apps, que utilitzis determinats serveis, etc. Hem de tenir en compte que qualsevol dispositiu electrònic és una empremta personal que ens defineix de manera polièdrica i que, per tant, és més identitari fins i tot que una empremta digital. Quan rooteges un telèfon o un tablet amb Android el que fas és obrir aquestes portes que el fabricant t’ha tancat, entre elles aquelles que t’impedien preservar mínimament la teva privacitat, aquesta empremta identitària de la qual parlava més amunt. Així, pots fer, per exemple, que totes les apps es connectin a internet a través de la xarxa Tor. Això no t’anonimitzarà al 100% però us puc assegurar que puteja prou la mineria de dades i el Grans Germans que se’n nodreixen.