Sota aquest lema es va celebrar a Barcelona -18, 19 i 20 d’octubre-, al Casinet d’Hostafrancs, la primera Conferencia Estatal BDS, acrònim de Boicot, Desinversió i Sancions, a l’Estat d’Israel. Els grups de solidaritat amb Palestina es troben per donar una nova empenta en la lluita pels drets d’aquest poble. Drets reconeguts internacionalment en resolucions de l’Assemblea General de Nacions Unides i que Israel, amb el vist i plau dels EUA, ha ignorat reiteradament des de la seva fundació.

La campanya BDS va néixer el 9 de juliol de 2005, quan la societat civil palestina, a través d’ONG, associacions ciutadanes, i universitàries, varen fer una crida a l’opinió pública mundial a secundar un boicot ampli a l’Estat d’Israel fins que aquest s’avingui a respectar els acords de la comunitat internacional referents a Palestina i els drets humans bàsics dels seus habitants. Es varen inspirar en la campanya contra l’apartheid a Sudàfrica que des de 1961 va convertir a l’estat racista del president Botha en un estat pària i va provocar l’alliberament de Nelson Mandela i la caiguda del sistema de segregació de l’apartheid trenta anys després.

La campanya BDS proposa, amb formes d’acció no violenta, el boicot als productes israelians, però també als acadèmics, als artistes, als equips esportius que representen els interessos de l’estat. Proposa a les empreses que retirin les seves inversions d’obres públiques i projectes al país o en empreses israelianes. Vol que els tribunals i els fòrums internacionals rebutgin les agressions diàries als drets humans que suporta la població i que condemnin amb sancions aquestes polítiques de segregació i d’ocupació militar. En el seu manifest demana que el boicot s’implementi fins que acabi definitivament l’ocupació i la colonització del territori i es desmantelli el mur. Es reconegui el dret fonamental dels ciutadans àrabs d’Israel a la plena igualtat i es respecti, es protegeixi i promogui el dret al retorn dels refugiats palestins a casa seva i de les seves propietats, d’acord amb la resolució 194 de Nacions Unides.

Avui, aquesta campanya és present a tot el món, des de Noruega a Malàisia, de Xile al Japó. Poc a poc més gent pren el boicot a Israel com una eina útil, efectiva i no violenta que permet actuar des de qualsevol indret a favor dels drets humans.

L’activista i sindicalista sudafricà Mbuyiseni Ndlozi va parlar dels paral·lelismes entre l’apartheid a Sudàfrica i Palestina. L’historiador israelià Ilan Pappé va dissertar sobre si Palestina és o no un estat d’apartheid. Pappé, exiliat a Londres, és un dels principals exponents de la nova generació d’estudiosos crítics que refuten l’historia oficial de la fundació de l’Estat d’Israel. Les reaccions violentes a les seves idees dins d’Israel i les amenaces de mort l’han empès a deixar la seva càtedra d’història a la universitat de Haifa i a prendre el camí de l’exili.

Ahir era Sudàfrica que lluitava contra la injustícia i l’apartheid. Avui, la lluita pels drets humans i la llibertat té el seu camp obert a Palestina.