Pep Admetlla (Salt, 1962) és un artista que durant anys ha creat una cosmogonia pròpia. Conté una força creativa sorgida del càlcul i de la imaginació. Exposa a Girona una part de la seva obra, Entre cos i enigma, al Bòlit-Sant Nicolau fins al 23 de novembre. Sorprèn la seva dedicació obsessiva a formar mons en miniatura; uns, coneguts i de la ciutat i uns altres, que remeten a un imaginari de ciència-ficció. Una mirada científica en la qual la presència humana gairebé és mínima o forma part d’un engranatge mecànic. És dissenyador industrial. Un dels territoris més interessants és el dels quaderns d’esbossos en els que, a còpia de girar planes, l’observador es va introduint en una zona plena d’estructures que remeten a l’esquelet d’una ciutat de tecnologia desesperançadora. L’esbós, els apunts i pensaments, com a obra d’art. Veient les escultures, maquetes, sospites que, en algun lloc, potser dins d’una nau immensa perduda enmig d’un immens polígon industrial, Admetlla hi guarda un secret. La gran maqueta on cada una d’aquestes peces hi encaixa a la perfecció per fixar o desdibuixar inquietants vòrtex, passadissos, ponts i estranys punts de fuga. Un món controlat per una sala de màquines invisible i silenciosa. Quàntica. Enllà d’això hi descobrim, inclús en les aproximacions arquitectòniques al caos, una severa elegància. Un gust clínic pels abismes que projecten les infinites línies rectes. La projecció d’una enigmàtica utopia. Una ciutat que els androides i els cíborgs seran, junt amb les restes de la humanitat, els habitants d’un univers governat pel caprici i la desídia de la implacable deessa Tecnologia. El futur és de l’Admetlla.