Els Amics de la Unesco de Girona van formalitzar l’apadrinament de l’escultura La família, d’Emília Xargay (veïna de la Rodona / Sarrià de Ter, 1927-l’Escala, 2002), situada des de l’any 1981 al jardinet de la Font del Rei, a l’Eixample. El Centre d’Estudis d’Informàtica Acefir, que ofereix servei al barri, ha acceptat el compromís de tenir cura de l’obra amb aquest apadrinament simbòlic. L’acte es va fer coincidir amb l’aniversari de la mort d’Emília Xargay, que els Amics de la Unesco commemoren, amb rigorosa fidelitat, cada 28 de desembre. L’obra, fosa en bronze, representa amb trets molt sintètics una parella de figures literalment unides l’una a l’altra, i una de més petita que s’hi arrapa als peus, i segons l’historiador i periodista Jaume Fabre “és una de les escultures més maques de Girona i una de les millors d’Emília Xargay”, que va tractar el tema amb una gran delicadesa tot i que “la seva circumstància familiar, al contrari, era bastant complicada”.

Fabre, convidat a comentar l’obra i el context de la seva col·locació, ara fa trenta-sis anys, com a autor d’una guia de referència d’escultures al carrer, va explicar que va ser una de les primeres peces que l’exalcalde Joaquim Nadal va encarregar dins el pla d’embelliment de l’espai públic que va promoure amb la seva arribada a l’alcaldia, el 1979, i en certa manera va representar “una obertura de la ciutat cap a la perifèria”, amb una clara aposta per integrar-hi també els barris.

El regidor de Cultura, Carles Ribas, va aprofitar l’apadrinament per anunciar que el mapa d’ordenació museística de Girona, en el qual participen l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat, preveu la creació d’un organisme propi que vetlli pel patrimoni artístic de la ciutat, dins el qual hi ha prevista la identificació de cada escultura del parc públic per mitjà de plaques de disseny unificat. Fabre va demanar que s’aprofités la renovació de les identificacions per indicar-hi, a més del nom de l’artista, el de l’artesà o el tècnic que hagués realitzat cada peça, i va suggerir que les obres es protegissin amb tanques, per evitar que “només serveixin perquè s’hi caguin els coloms o els gossos s’hi pixin”. L’acte va acabar amb una lectura de textos a càrrec del poeta Lluís Lucero i de membres de la Unesco i d’Acefir.