Serà Isabel Salamaña, per allò de la vi(d)a pública, o Joan Pluma, pel totxo (de fang els peus) urbà? O serà a mitges (al 50%) entre Enric Pardo, el de l’ambient sostenible, o Ponç Feliu, el del natural, que sumats (medi més medi) sumen tot el verd consentit de la ciutat? O serà, serà Pilar Prats, la regidora de barri del barri de Sant Narcís? Quina serà, serà la regidoria a qui correspon… que dubto que elles mateixes ho sàpiguen… la responsabilitat dels cinc mesos de Roine nostrat desembocant directament al clavegueram del carrer Pare Coll, 12, davant per davant de can Rigo, al sector Dominiques de la ciutat dels quatre rius, que caldrà rebatejar com la dels cinc i pico. A raig: aigua freàtica cristal·lina a can Pistraus, per culpa dels habitatges que s’estan construint (per esponjar el sector?, com al Mercat de Santa Eugènia?). Ja són més de cent cinquanta dies i nits i encara avui, és brutal. Fereix l’ànima. Diversos veïns ho han denunciat. Algú fins i tot davant de la policia municipal en més d’una ocasió. Hi ha pares i mares que ja no passen per la vorera dels números parells d’aquest carrer per no haver d’afrontar les preguntes impertinents dels fills: «Papa, on guarden tota aquesta aigua?»; «Mare, a casa també podem deixar les aixetes obertes tota la nit?»… La notícia d’aquesta setmana que ja tenim plens els aiguamolls del Parador del Güell -que la sequera no permetia inundar– i la despesa inútil dels nous rètols gegants de la façana de l’estació -a quatre dies de destrossar-la- m’han fet pixar de riure i corrents he anat a afegir-me al Roine.