Una desena llarga d’anys suportant els lladrucs dels gossos del veïnat. Trucades a la Policia Municipal: «Això és cosa de Medi Ambient». Anades a Medi Ambient per denunciar la situació, i et diuen que els cal l’informe de la Policia Municipal. Tornada a insistir a la policia, que sisplau, com a mínim recullin les reiterades queixes. Res. Ni informe, ni constància de les queixes, ni res. Un cercle viciós.

Ara, el regidor Sr. Pardo diu que amb la nova normativa sobre els passejos del gossam gironí es podrà finalment «actuar» contra aquesta molèstia. Es veu que és molt més greu que un gos estigui molest per no haver sortit a passejar i emprenyi el veïnat que no pas que el veïnat estigui emprenyat a causa d’ell. Tenen més dret els gossos que els ciutadans.

Consideracions a fer-hi

Primera: pel que sembla, no n’havia prou amb les ordenances municipals. Això significa que estaven mal fetes, o que no hi ha voluntat d’aplicar-les, o que no se sap com fer-ho. Totes tres coses, prou greus.

Segona: els altres col·lectius zoològics que tinguin la consideració de «sense papers», com ara gats o coloms, no tenen cap dret, i s’hauran de fer fotre perquè no se’ls podrà donar menjar sense arriscar-se a rebre una multa, encara que el gat o colom vingui a dinar al nostre jardí particular.

Tercera: si reformulem la qüestió dels grafits i pintades en el sentit que no molesten pas els propietaris de les parets embrutades sinó que són les pobres parets les que es veuen afectades estèticament, aconseguiríem que s’hi posés mà? Ho dic perquè, si als que ens emprenyen els gossos no ens fan cas mentre que sí fan cas al gos emprenyat…

Quarta: vagin vostès a passeig. Més de vint minuts, si pot ser.

Dani Vivern Lladó és periodista i veí de l’avinguda Sant Narcís / la Rodona