Estem pendents de la fi del món que diuen que vindrà d’aquí a poc -els codis maies-, també estem a l’aguait que al 2012 hi haurà un tempesta solar que fondrà totes les comunicacions humanes, estem ficats en la crisi que ens han portat els poderosos, de sobte, ha sorgit el Mal. El Mal pur, la pitjor perversió que pot cometre qualsevol humà, abusar i violentar la infantesa. Un poble civilitzat ha de respectar els innocents. Qualsevol religió, secta o institució, si no respecta a la mainada, esdevé el Mal. La humanitat projecta el Mal en contra de si mateixa, el Mal no és obra ni del Dimoni ni de Déu, el mal pur i net, sorgeix de l’ànima humana, del nauseabund poder -antipàtic- que una gent exerceix damunt d’una altra i, sobretot, de l’aixopluc d’algunes persones que tenen butlla per exercir-lo i sortir indemnes de pràctiques aberrants. L’imperi de l’església catòlica, com tots els imperis, podria ensorrar-se per mil qüestions. Allò que segurament la salvarà de no esfondrar-se serà que els acòlits, pares i mares actuals, encara continuen portant a la seva mainada als col·legis d’una congregació de pederastes. La fe porta a la ceguesa, a no veure que, un cop demostrada, la perversió de l’església, als catòlics els espanta perdre la referència que els assenyala el nord.

Si el món fos racional, els col·legits de tota la cristiandat es quedarien buits de mainada, de carn innocent. Potser tot forma part d’una pulsió atàvica; els pares catòlics ofereixen als fills i no els salvaguarden, sinó que, any rere any els porten a l’altar del sacrifici. També, la lògica hauria de dur a infinitat de capellans, bisbes, clergues, monjos i gent de bé, a donar-se de baixa d’aquesta congregació gangrenada que ha abusat i abusa -els pecats d’ara se’ls perdonarà al segle vinent- de la mainada, la matèria primera dels pederastes l’ha troben en l’aixopluc de Déu, un camp abonat per exercir les seves infamants inclinacions sexuals. Déu tot ho perdona, el Papa és el primer de ser el fuet de la ira de Déu i, a l’hora, consentir la delinqüència a dins de la seva secta. Els capellans bons, s’haurien de retirar i fuetejar-se fins al judici final. Hi hauria d’haver milers de capellans anant al desert per, gràcies al suplici de la seva pròpia carn, apaivagar aquests pecats degenerats. No passarà, són funcionaris de Déu i encara que convisquin amb el Mal, callen i diuen que són víctimes quan són botxins.

Jordi Arbonès (Nif) per a eldimoni.com