El fotoperiodista Joel Medir i Hereu FOTO: JOAN RIBOT

Reconec que estic molt agraït a Joel per pensar en mi per presentar la seva fotoexpo Espais eugenials; però si us he de ser sincer, el que estic és envejós… m’explicut.

Envejós de la seva edat, de la seva provocadora joventut; envejós de la seva habilitat per saber gestionar dos comptes de twitter, un amb 1.095 seguidors i un altre, especialitzat en cinema, amb 597; un bloc personal de cinema, un perfil de facebook i un espai a instagram; envejós del que sap de cine i de saber mantenir la bona costum d’anar al cinema setmanalment; envejós de la seva llicenciatura de periodisme per la Universitat de Vic (toma!, Cifuentes); i envejós dels pares que té, bona gent i bons veïns del veïnat de la Rodona, i del seu tiet, el mestre de mestres Narcís-Jordi Aragó, a qui en Joel va entrevistar per a eldimoni.com.

Generós com és en Joel Medir, a volgut atenuar les meves sanes enveges, per tot el que ell té al seu favor, compartint part de la seva creativitat amb tots nosaltres, els seus veïns i amics: com a entrevistador i cronista a El Dimoni, El Punt Avui, Diari de Girona… i com a fotògraf o fotoperiodista aquí, a l’EspaiSocial de La Pedrera de Santa Eugènia de Ter, són Espais eugenials, com eugenial és l’autor i no s’ho amaga. “Periodista eugenienc, eugenial i bastant dimoni. M’agrada el cinema, el futbol i la gent que diu les coses pel seu nom.”, diu al seu perfil de twitter.

I remarco que són “espais”, “e-s-p-a-i-s”, fixem-nos… no hi ha retratada gent, no hi surten veïns i veïnes, no hi ha persones, quatre cotxes llunyans mal comptats i prou… volgudament?, intencionadament? És una metàfora? Què ens vol dir en Joel?

Són espais per ocupar? Són una invitació? Són una provocació? Són quinze fotos històriques, acabades de sortir del forn, calentes: el veïnat de la Rodona, la masia fortificada de Can Ninetes, la ben plantada Mamarroca de Can Ninetes, la plaça del Poble, la fàbrica Marfà, els testimonis d’una fàbrica, la sèquia Monar, les hortes de Santa Eugènia, la casa de Cal Gras, la plaça del Barco, el pavelló municipal d’esports de Santa Eugènia de Ter, el campanar de la parròquia de Santa Eugènia, el Col·legi Groc, el parc de Núria Terés i Bonet i el llit del riu Güell (abans del rearmament del pont del Dimoni).

Permeteu-me, Joel i amics, un parell de referències personals: el passat mes de febrer ens va deixar Pep Iglésias, també fotoperiodista i amic i també participant dels primers El Dimoni en paper, allà pels vols de 1981 del segle passat (uf!), el volia recordar aquí i ara. Som a tocar de la plaça del Barco i una de les fotos d’en Joel la fotografia, aquest 11 d’abril va morir l’arquitecte municipal Josep Duixans responsable de que aquesta plaça popularment sigui coneguda amb aquest nom, “del Barco”, va ser ell qui va crear el Tempesta, el vaixell de fusta que surant els mars de Santa Eugènia la va definir d’una manera eugenial, per damunt del nomenclàtor oficial.

El veí Josep Jover no podia faltar a la cita d’avui; fotògraf també, va exposar el passat mes de setembre aquí mateix i a Can Ninetes les seves antigues instantànies en blanc/negre, podríem afirmar que les seves són la protohistòria de les que avui ens porta en Joel. Precisament va ser el dimoni Medir qui va entrevistar a eldimoni.com a Jover. Les fotos són “instants que no vull deixar escapar”, afirmava. Del paper fotogràfic a les fotos digitals, per acabar de nou en paper emmarcar per gaudi de tots.

Definitivament -metàfores a banda, Joel- són espais per ocupar, una invitació, una provocació a fer-nos nostres carrers i places, pavellons i centres cívics, escoles i esglésies, fàbriques i hortes, rius i sèquies, escultures i jocs…

Els d’en Joel, són espais eugenials, tots, en construcció permanent que ens fan evidents que cal respectar, estimar i conèixer; és el paisatge abans de la reconstrucció, de la reconstrucció del pont del Dimoni i de tots els ponts que calguin i ens calguin!

Gràcies, Joel, mirarem de no defraudar-te!
Quan sigui jove, vull ser com tu, Joel!