El proppassat dijous -25 de gener- es va dur a terme a l’Ateneu Eugenienc l’acte Les elèctriques ens roben: què hi fas aquí parat? Una de les intervencions va anar a càrrec de Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (@APE_Cat). Abans de la conferència, ens va concedir una entrevista per aclarir conceptes, que massa sovint es confonen, sobre la pobresa energètica.

Ens va definir l’Aliança contra la Pobresa Energètica com “un moviment social format per diverses entitats i activistes que venim de mons bastant diferents, des d’entitats que anàvem treballant en models de gestió de serveis bàsics privatitzats, entitats com ara Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o les associacions de veïns que estan vivint en primera persona que és la pobresa energètica”. De fet, Campuzano participa de l’entitat Enginyers Sense Fronteres, des d’on va poder estudiar el model energètic actual “insostenible i injust” que tenim.

Pobresa energètica: tòpics i mites

La pobresa energètica es defineix com “la falta d’accés a l’aigua, la llum i el gas”. Maria Campuzano, però, adverteix que “hem assumit com a normal el fet de no encendre la calefacció a l’hivern perquè no la podem pagar”. I això ens indica també pobresa energètica.

De fet, un dels mites contra els quals s’intenta lluitar des de l’Aliança és el que contempla la pobresa energètica simplement com un símptoma més de pobresa, “no només és una qüestió de famílies que no tenen recursos econòmics, sinó potser el que ens hem de plantejar és com pot ser que el fet de poder accedir a un dret tan bàsic com és l’energia o com és l’aigua hagi d’estar supeditat a si tens suficient capacitat econòmica o no”. Un dels grans problemes que hi ha actualment és que “moltes vegades se li rebota la responsabilitat a la persona i se li diu que si té un problema, que es mogui”. I així, les empreses ja no tenen cap tipus de responsabilitat. A més a més, ens recorda que encara hi ha molta gent que sent vergonya d’anar als serveis socials perquè anar-hi, encara avui en dia, està molt estigmatitzat.

Un altre dels tòpics és el de l’eficiència energètica i lluitar contra tot allò que s’amaga darrere les campanyes en aquest sentit. “Quan en pobresa energètica es parla d’eficiència energètica, sempre hi posem el toc d’alerta. L’eficiència energètica l’ha de practicar la gent que pot pagar les seves factures i que està malbaratant energia, perquè la gent que està en situació de pobresa energètica, ja consumeix per sota del què es digne. Al revés, aquesta gent ha de consumir més energia per tenir una vida digna, no ha de fer eficiència energètica”. Aclariment que ens sembla del tot oportú.

On som avui?

Una imatge de la intervenció de Maria Campuzano, a l’Ateneu Eugenienc FOTO: JMH

Durant la conversa, Campuzano es mostra orgullosa d’un dels grans triomfs de l’Aliança contra la Pobresa Energètica: la Llei 24/2015 aprovada en el Parlament de Catalunya.

Una llei que va significar un canvi de paradigma. Fins llavors, la persona havia d’anar a serveis socials i explicar que estava en situació de vulnerabilitat. A partir d’aquesta nova llei, la responsabilitat de comunicar les factures impagades per detectar els casos de pobresa energètica.es traspassa a les empreses subministradores.

El problema és que aquestes empreses no sempre ho comuniquen. De fet, va haver de passar una desgràcia perquè comencessin a complir: el cas de la Rosa de Reus, que va morir a causa d’un incendi provocat per una espelma que tenia encesa perquè li havien tallat la llum. Des de llavors, els incompliments s’han reduït moltíssim. Ara el que ens trobem, ens indica Maria Campuzano, és que moltes persones no denuncien el tall il·legal que han patit.

En aquest sentit, també ens parla de la responsabilitat que tenen els ajuntaments que han “d’establir els protocols necessaris per restablir el subministrament i per fer-li un bon seguiment a aquesta família i que, a més a més, han de ser conscients que han de fer més per arribar a les persones, perquè encara hi ha moltíssima gent que, avui en dia, no acudeixen als serveis socials”. I és que els prejudicis socials encara pesen molt.

La Generalitat ha de crear mesures de pressió

A més a més, afirma que moltes persones es troben amb el problema, que un cop els han aturat els talls “van acumulant un deute amb una empresa que, a més a més, els amenaça, els truca… Llavors, allò que preveu la llei és que s’ha de signar un conveni amb aquestes empreses perquè assumeixin el deute.“ Les empreses encara no han signat el conveni. Campuzano reclama que el nou govern de la Generalitat ha de crear mesures de pressió per aconseguir aquesta signatura, per allò que preveu la Llei 24/2015, i és que s’han de signar els convenis amb les subministradores, perquè assumeixin el deute de les famílies vulnerables. 

Un dels malentesos que hi ha amb aquesta llei és l’equívoc que afirma que està suspesa pel Tribunal Constitucional. De fet, allò que va suspendre el TC van ser les dues lleis anteriors que havia promogut la Generalitat per lluitar contra la pobresa energètica, ens recorda. De la llei vigent, el PP va demanar i li van concedir la suspensió pel que fa a les mesures que estaven relacionades amb l’habitatge, però no les que estaven relacionades amb la pobresa energètica.

Ens recorda que “les energètiques intenten posar tots els pals a les rodes perquè no se’ls obligui a garantir els subministraments, però la realitat és que no se n’estan sortint. Han portat també als tribunals la instrucció que va fer l’Ajuntament de Barcelona; el bo social, dues vegades, etc… Però, la realitat és que almenys a Catalunya, la Llei 24/2015 segueix vigent i els talls de llum, aigua i gas continuen sent il·legals”. I això ens ho remarca constantment durant l’entrevista.

Aprofita per reivindicar una tarifa social i “que es faci en funció dels ingressos de la família i que això afecti la llum, l’aigua i el gas”. Això ho diferencia de l’actual bo social que “és un descompte d’entre el 25 i el 40% només en la factura de la llum”. Un bo social, però, que es fa amb uns criteris de renda que són “molt baixos” i que exclouen molta altra gent necessitada.

Però, una de les seves últimes grans reivindicacions és la remunicipalització de l’aigua. Un dels grans equívocs que hi ha actualment és la creença que l’aigua està en mans públiques “el 84% dels catalans estem amb gestió privada de l’aigua perquè les empreses privades gestionen els municipis grans”. Campuzano sosté que la remunicipalització no serà suficient sense un control públic de la gestió. Però, adverteix que per aconseguir això hi hauria d’haver una gran mobilització ciutadana.

La situació més enllà de Catalunya

Després de la Llei 24/2015, altres comunitats autònomes van aprovar lleis similars. Cap, però, tenia un dels principis més importants que sí que recull la llei catalana: el principi de precaució. O dit d’una altra manera: les altres lleis traspassen la responsabilitat de comunicar la seva situació a la persona afectada.

Maria Campuzano ens ha recordat al llarg de l’entrevista que calen grans mobilitzacions ciutadanes per combatre la pobresa energètica. Cal no aturar-nos i no conformar-nos ni amb lleis ni amb remunicipalitzacions.