D’entrada senyalo al meu editor, Manel Mesquita, perquè és culpable d’haver publicat textos meus a favor de la República. Espero que quan, en Manel, munti un fanzine clandestí compti amb mi. Mestre, tornarem a ser clandestins. Mai ni tampoc els nous bàrbars no ens conculcaran la llibertat d’expressió. Hi ha més tribunals i lleis que marques de cervesa. Escric quan escolto Lluís Gavaldà a CatalunyaMúsica. Un bon programa. Vagi com vagi tots rebrem. El Dimoni serà acusat d’haver publicat idees republicanes. En Lluís, perquè defensa la República i per haver posat bona música; se’l petaran, treballa en una ràdio pública. L’onada repressiva trigarà molt temps a apaivagar-se. Primer vindrà un tsunami i després una calculada i eterna mar de fondo Ens volen matar. Els defensors de l’España única y libre, eliminen el Parlament català. No more cofee for everybody. Són gent -funcionaris al capdavall- que mai no els ha interessat que vol dir fer política. No els cal. Han muntat el discurs de l’ordeno y mando: els catalans som el pitjor del món, no ens mengem els nostres nens, propis o aliens, perquè tenim congelats i quatre verdures de proximitat. I això funciona. El PSOE i el PSC, vergonya absoluta -també Ciutadanos que com excel·lents voltors fan festa grossa- segueixen a la dreta reaccionaria. Prietas las filas -tots esdevenen legionaris-. Un tripartit repressor que advoca per una antiga qüestió: Antes roja que rota. És un vell axioma: va en contra de Catalunya -s’afartaran de vots-. Quan els polítics catalans, emprenyadors i rebels, estiguin a la presó, sortiran a rascar al fons del barril de la democràcia per aconseguir més i més poder. Ens volen trencar l’espina dorsal.

Podemos és l’única força estatal que defensa un referèndum pactat i amb garanties. Gràcies. Podemos vol i dol, encara beu del marxisme light -marees que maregen-. Que els catalans fem el que fem i defensem al nostre President liberal o de dretes, i que ells no són capaços de fer-ho o d’entendre-ho, encara creuen que els catalans som burgesos a batre, els rebenta l’enteniment. Han sorgit del carrer i un cop asseguts a les institucions elucubren amb treure a la dreta espanyola del Parlament espanyol. Catalunya és un sac de vots i, a banda d’això, els importa un rave el nostre país. El seu és Espanya. Cadascú juga a favor del que defensen els seus amos. Res a dir. El 155 no és un cop de puny monàrquic, sinó l’exèrcit que va marcar al rei -soroll de sabres-. De venir vindrà, ha vist la inoperància de la Guàrdia Civil -milers de militars de baixa estofa, que no han estat capaços de trobar una maleïda urna enlloc-. I a l’1-O hi havia urnes a tots els col·legits. Ràbia infinita. Fracàs absolut, vergonya i hòsties per a tothom. L’exèrcit mana i intenta no fer-se veure gaire. El rei li fa cas. I a por ellos! El 155 es declara per tranquil·litzar a l’exèrcit. No és clar que els equidistants, els constitucionalistes i el trio monàrquic valorin el que representa el 155. El poder juga de cara vent, com la plèiade d’intel·lectuals monàrquics que es va manifestar a favor del main stream i en contra del referèndum. Ningú no ens ha de salvar de nosaltres mateixos. Ningú no escoltarà als monàrquics catalans quan diguin: A mi no! Jo sóc dels bons! Too late. El càstig no discrimina. A l’espelma li falta poc per apagar-se. El ble de fum l’ensumaran els que defensen l’horror. Gent que vol treure profit dels catalans. En cobraran pocs. En tota crisi hi ha els avisats que, tard o d’hora fan fortuna. Les fortunes creixen gràcies als conflictes. Els catalans dolents i perversos -nazis i terroristes- només defensem, encara ara, que, malgrat estar fixats en llistes repressores i neofalangistes (culpables) defensem la democràcia i les nostres institucions. Quina bestiesa! La monarquia és la zona obscura de Màtrix.

L’horror, l’horror!