Amiga, aquesta és la paraula. La Berta ha estat la peça clau d’una sèrie d’iniciatives culturals a la ciutat de Girona que mai podrem acabar d’agrair. Ella, amb el seu tarannà positiu, emprenedor, dialogant i rigorós, va possibilitar que molts de nosaltres –artistes, amics i companys– portéssim endavant, de manera coratjosa, activitats i exposicions en suport a les arts i la cultura d’aquesta ciutat i més enllà. Primer a Girona, a la Galeria Només Art i al centre cívic de Can Ninetes de Santa Eugènia, i més tard acompanyats de la casa de cultura de Les Bernardes i de la biblioteca Iu Bohigas de la Factoria Coma-Cros de Salt, s’ha mantingut una tasca continuada de promoció d’artistes, tant d’aquí com de fora. Tot això, que és una tasca ingent, sacrificada i silenciosa en molts casos, només ha estat possible gràcies a la seva tenacitat, capacitat de sacrifici, inspiració, treball, emprenedoria i una immensa cultura.

Però a banda d’això, que no és poc, la Berta ha estat una amiga en el sentit més noble de la paraula, compromesa en l’amistat, sense condicions i amb una gran sensibilitat cap al seu entorn, la seva família i els seus amics. La Berta ha estat com una gran mare per a molts de nosaltres, sempre atenta, ens ha esperonat a continuar, a ser constants i a confiar en nosaltres mateixos. Ha sabut aglutinar complicitats i traçar ponts d’entesa per aconseguir fites i salvar dificultats. El seu coratge ha estat immens, en els moments durs ens ha donat lliçó de generositat, sempre positiva en les seves reflexions, en la visió de les coses i les relacions amb els altres. Tots els que hem treballat al seu costat o ens hi hem relacionat o hi hem conviscut d’alguna manera –família, amics, artistes i d’altres– ens quedarem amb el record de les experiències viscudes i compartides en un munt d’activitats i projectes, viatges, trobades i sopars, lectures compartides i comentades i d’aquí a nous viatges, nous projectes. Ara, sense ella, continuarem l’aprenentatge de compartir, estimar i estimar més, amb esperit de sacrifici, amb valentia i honestedat. De totes, l’amistat és la paraula més bella. Moltes gràcies per ser la nostra amiga. Per sempre.

Pep Admetlla recorda la Berta Casas, que va morir dissabte, 18 de febrer de 2017,
en nom seu i en el de tots els que han anat fent camí plegats