L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va rebre dijous -8 d’octubre- a la tarda al seu despatx l’activista mediambiental guatemalenca Yolanda Oquelí, aprofitant la seva visita a la ciutat de Girona i al país en el marc de la 3a edició del projecte Ciutats defensores dels drets humans, al qual se suma per primer cop Girona. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau, té com a objectiu donar a conèixer la tasca dels defensors dels drets humans i donar-los suport. Per fer-ho, organitzen cada any una estada d’un grup de sis defensors i defensores a Catalunya durant 12 dies per portar a terme activitats de diferent naturalesa.

A Girona, Yolanda Oquelí va oferir després de la trobada amb l’alcalde, la xerrada El problema de les indústries extractives i el dret al medi ambient a Guatemala; l’acte es va fer al Centre cívic del Barri Vell del Mercadal. Just abans de la xerrada, Oquelí es va trobar, al mateix centre cívic, amb persones guatemalenques vinculades a projectes de cooperació internacional.

Xerrades a l’IES Santa Eugènia

Al matí de dijous, l’activista va visitar l’Institut Santa Eugènia, on va fer xerrades als grups de tercer d’ESO i batxillerat sobre aspectes relacionats amb el medi ambient, les indústries extractives, les energies renovables i els drets humans.

Yolanda Oquelí és una activista mediambiental de San José del Golfo, líder de l’organització Frente Norte del Área Metropolitana (FRENAM – Resistencia La Puya). Aquest moviment de resistència pacífica lluita contra les empreses multinacionals extractives i, concretament, contra el projecte miner El Tambor als municipis de San José del Golfo i San Pedro Ayampuco. Aquest moviment de resistència pacífica és l’únic en tot el país que s’ha mantingut durant més de dos anys i que ha aconseguit frenar el projecte miner. Oquelí està perseguida, amenaçada i al 2012, després de participar en una manifestació pacífica en contra del projecte, va ser tirotejada. Arran d’aquest fet, la Comissió Interamericana de Drets Humans va ordenar a les autoritats guatemalenques que li concedissin serveis de protecció. Des de llavors, l’activista viu amb guardes de seguretat.