Han estat tretze les temporades apartats de la màxima categoria estatal (Catalunya), va ser el maig de 2001 la darrera vegada que el ASISA-Santa Eugènia de Ter va competir en el Campionat de Copa Catalunya masculí. Han estat anys complicats, anys que han servit per comprovar que el que s’ha de fer és anar poc a poc i no perdre mai els fonaments de l’entitat, el seu caràcter veïnal, per no dir familiar, els seus fonaments vinculats al barri i a la ciutat, el seu treball des de la base i des de les escoles.

Han passat tretze temporades (12+1) però sense adonar-nos tornem estar allí, amb dos equips sèniors masculins en competicions estatals, un a Copa Catalunya i l’altre, a la 3a Catalana, amb l’equip sènior femení ascendit per mèrits propis a la 1a Catalana. Ha estat un temps llarg, però l’esforç fet per tots ha pagat la pena, -avui- el CESET (Club Esportiu Santa Eugènia de Ter) torna ocupar el lloc que li correspon.

No obstant, el més important de tot no són els resultats esportius, el partits es guanyen i es perden, els equips pugen i baixen de categoria, el més important és la gent que el forma, aquesta nova temporada 2014-2015 arrancarem amb 15-16 equips federats, estem parlant de prop de 200 llicències, estem parlant de 200 famílies, estem parlant d’una gran família, i tot això en uns moments terriblement complicats, sense recursos econòmics, ni del sector privat ni de les administracions, amb la pressió de creació de nous clubs d’elit al barri, amb una incertesa davant del nou marc legal i fiscal de les entitats esportives i amb un context social i veïnal molt complicat donada la incidència dels efectes de la crisis econòmica.

També cal dir que és just fer saber a tothom que el comportament de l’actual consistori gironí vers al club ha estat vital, com crec que opinen la resta de clubs de la ciutat, i la prova és que aquests també estan creixent, i que també estan assolint els objectius esportius desitjats. No tinc intenció de fer campanya electoral a favor de ningú, però és just reconèixer que els anys gloriosos de suport a l’esport professional han passat a la història, i que els actuals gestors municipals han sabut derivar aquells esforços econòmics i materials en nous projectes destinats al foment de l’esport des de les escoles, en fer créixer el nombre de nois i noies que fan esport des de les AMPA dels seus centres i des dels clubs de la ciutat.

El setembre arranquem el nou projecte 2014-2015

Destacar en sentit negatiu la ruptura del projecte de foment de l’esport que des de feia sis cursos veníem fent amb la Coordinadora d’AMPA dels centres d’ensenyament públics del barri, el nou marc legal dels clubs esportius i la manca d’enteniment amb l’actual representació de les AMPA ha fet impossible continuar amb un projecte que el curs passat va arribar a més de 150 participants. No obstant, tenim tancat un acord amb l’AMPA del Pare Coll per fer-nos càrrec d’un dels clubs més històrics de la ciutat -el CB Pare Coll- de fet, en els darrers anys, les relacions han estat molt bones i el CESET ja venia assumint les categories de secundaria del club. Per al proper curs 2014-2015 i fruit d’un treball conjunt, els alumnes del Pare Coll i del CESET compartiran pavelló, samarreta i club. De fet, l’actual composició del CESET, tant esportivament com de membres de la Junta Directiva, està integrada majorment per alumnes i exalumnes del Pare Coll.

Finalment, fer saber també de l’acord assolit entre el CESET i l’UNIGirona, dos clubs condemnats, tant històricament com pels seus objectius, a treballar plegats. Un acord destinat a fomentar l’esport femení. En aquest sentit, el sènior femení del CESET i el sènior B de l’UNI es fusionaran en únic equip que jugarà defensant els colors del Santa Eugènia al pavelló del passeig d’Olot. D’altra banda, aquesta vinculació de l’equip sènior, i sempre mantenint la independència de cada entitat, pretén acostar els dos projectes, el del CESET com a club de barri/ciutat i el de l’UNI com club d’elit i provincial, amb la voluntat de generar i aprofitar sinergies destinades a millorar qualitativament i socialment els dos clubs.

Torno a dir el mateix

Guanyarem o perdérem, pujarem o baixarem, tant és. El més important és ser-hi per poder explicar-ho. Gràcies a tots els jugadors i jugadores, als seus pares i mares, als entrenadors, als membres de la Junta, a les institucions i en general a tots els que fan que -cada dia- aquest sigui un gran club, el CESET.