Tot i que alguns ciutadans li ho han reclamat, l’alcaldessa diu que no pensa posar cendrers al carrer. El resultat de tan rotunda negativa és un permanent catifa de burilles en molts carrers de la ciutat, bàsicament a la porta d’oficines o botigues on amos, empleats i funcionaris surten a fumar.

La nova normativa sobre fums concentra zones de fumadors a peu de carrer. Es podrien repartir cendrers portàtils, ben segur, com els que els ajuntaments dels pobles amb platja lliuren a l’estiu; es podrien instal·lar discrets cendrers amb base de sorra, evidentment… Es podria intentar que els carrers no tinguessin un aspecte tan deixat i brut… Però cal el permís de l’alcaldessa de Girona.

Baixada de la plaça Constitució en direcció a la Subdelegació del Govern s’ha de travessar el carrer d’accés al pàrquing. Per fer-ho hi ha un semàfor, tan mal posat i tan perillós que algun dia hi haurà un accident greu. Els cotxes que surten tenen dos semàfors: l’un al capdamunt d’un pal i enfocat a la sortida del pàrquing; l’altre, més petit i al mig del pal, enfocat als vianants. Quan els cotxes tenen pas, els que van a peu també es pensen que en tenen. El perill de topada és evident.

Amb la columna de la Constitució de 1869 retirada de la plaça Hospital, el nombre d’escultures del carrer «aparcades» comença a ser important: la Columna de la Constitució de 1869, les Lletres toves de Torres Monsó de la plaça Pompeu Fabra, el Vitrall mòbil de Francesc Fornells de l’estació d’autobusos, el Bambi de Narcís Carmaniu dels Jardins de la Devesa, els Torsos i fetus de Torres Monsó que hi havia al Col·legi de Metges de Joan Maragall-Lorenzana… Però pel damunt de tot, l’escultura més aparcada de totes és la del projecte del Pont del Dimoni dels artistes Pep Ametlla i Torres Monsó. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines